EM COMENÇO A TROBAR CÒMODE A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Ja he assistit a algun ple a la Diputació de Barcelona i avui s’ha fet un d’extraordinari per aprovar els pressupostos per a l’any 2012.

En el debat que s’ha fet abans de la celebració d’aquest, el grup del que formo part, el PSC, ha fet diverses aportacions que han servit perquè el punt s’aprovés per unanimitat. S’ha aconseguit el compromís que durant els primers mesos de 2012 s’inclogui una partida important de diners per ajudar als ajuntaments de la província de Barcelona a fer front a la despesa corrent, que és un dels ossos més durs que tenen les administracions locals.

Les meves aportacions han estat des d’una visió d’un municipi petit, doncs sóc el diputat que presideix l’Ajuntament amb el nombre d’habitants més baix, allà es troben regidors de Barcelona, Badalona, Hospitalet...., de capitals de comarques i tots són municipis de milers de persones empadronades.

He pogut captar que moltes vegades se’ls hi passa per sobre temes que poden ser menors però importants per als municipis petits, i és molt gratificant quan has pogut incidir amb la persistència per ajudar a aquests Consistoris amb menys població.

La veritat és que és una altra història molt diferent dels llocs on havia estat fins ara, doncs com ja sabeu vaig ser el president del Consell Comarcal del Maresme i entre aquest i l’ajuntament hi ha una realitat semblant ja que les coses s’han de treballar molt durament per poder-les assolir.

Com us dic m’estic trobant còmode i crec que puc fer una molt bona feina durant tot aquest mandat.

Treballant per l’eficiència energètica

Un dels molts objectius que tenim en aquest mandat, és el de transformar tot l’enllumenat públic del municipi en lluminàries de baix consum, així com també transformar tots els quadres elèctrics, fins i tot, l’estesa de cables que en alguns indrets encara no està en cable trenat, amb la finalitat de tenir una instal•lació nova i amb un consum que sigui el més baix possible.

Gràcies a algunes subvencions, ja havíem fet molts canvis de lluminàries a can Massuet del Far, que és el nucli on hi ha més punts de llum, concretament 810. A Canyamars n’hi ha 172 i a Dosrius 376, incloses les rotondes i els polígons industrials de competència municipal.

En total tenim 1.358 fanals, que fent una inversió considerable hi pot haver un estalvi notable. Per això, la Diputació de Barcelona està fent un anàlisi molt acurat del que és necessari, amb la finalitat que acabi amb un procés de licitació i que les empreses del sector es puguin presentar per fer tota aquesta transformació. Amb l’estalvi que pot representar la factura del consum elèctric, es pot anar pagant la inversió que inicialment es requereix.

Ja us explicaré més coses a mesura que vagi avançant tot aquest tema, però ja comencem a tenir dades importants i penso que pot ser una cosa molt interessant per al nostre municipi.

Representació important a la planta de residus sòlids urbans

La setmana passada es va constituir la nova direcció del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, és a dir, la planta que anomenem de la brossa, on hi ha la incineradora, com equipament principal, entre molts d’altres per fer el tractament dels residus, bàsicament del Maresme.

En aquesta nova constitució he estat nomenat vicepresident, el president és l’alcalde de Mataró, el Sr. Joan Mora, i és tradicional que el vicepresident sigui d’un partit polític diferent, amb l’esperit de buscar el màxim consens possible.

De fet, el municipi de Dosrius fa poc temps que està dins d’aquest consorci. Quan es va constituir, els responsables polítics de torn no varen considerar pertinent ser-hi, però, finalment, hem entrat dins d’aquest consorci com a membres de ple dret.

Aquest càrrec em fa especial il•lusió, perquè es tracta d’un món molt interessant, ja que fa referència a tot el tema del tractament dels residus: la recuperació, la reutilització, tota l’energia que es pot generar amb la transformació de la brossa, ...

UNA ALTRA FESTA MAJOR D’HIVERN

Aquest cap de setmana passat hem tornat a celebrar la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria, la que anomenem d’hivern. Una festa que al meu entendre s’ha de tornar a reinventar, ja que alguns dels actes que es varen organitzar, malgrat ser molt interessants, no tenien la participació de públic que es mereixien.

Per altra banda, sí que n’hi ha d’altres que mereixen tenir continuïtat. Tot i això, tant el format com la definició d’aquesta festa major d’hivern de Dosrius penso que s’ha de posar sobre la taula i la comissió organitzadora d’aquests esdeveniments ha de donar-hi voltes per definir-la de nou.

Però la que hem fet ja l’hem viscuda i ressaltaria tres o quatre actes que contemplaven el programa i que cal remarcar. Tant el divendres al vespre com el dissabte al matí vàrem viure amb l’Ernest Borràs. Va ser Interessant escoltar, sentir, estar al costat de l’Ernest i de la Berta captant les seves obres i, sobretot, els seus valors i plantejaments de la vida.

El dissabte al vespre va tenir lloc el sopar i el ball. Aquesta festa va ser molt digne, ja que per un preu econòmic vàrem tenir un sopar fet exclusivament per la comissió de festes, coent les mongetes, les botifarres i els llardons, amb l’esperit de reduir costos i despeses. Tot això a base del seu sacrifici, esforç i treball. La nit es va viure amb molta intensitat, tant el sopar, com el ball, com la relació entre les persones. Es veia un pavelló animat, alegre i que la gent s’ho passava molt bé.

El diumenge al matí va tenir lloc la Fira d’Entitats, que a causa de la pluja es va haver de fer al pavelló. També es van experimentar molt bones sensacions, ja que la gent estava animada. En aquest acte es va poder comprovar el gran capital de patrimoni que tenim, que és el món de les entitats, sigui quina sigui la seva finalitat. Va ser un matí intens. També cal ressaltar que arreu del poble hi havia persones que es varen apuntar a la cursa popular d’orientació. Tot i plovent, podies veure i captar la seva concentració per cercar les fites que l’organització va instal•lar.

El diumenge a la tarda es va acabar la festa, amb la ballada dels gegants, la festa infantil i la típica xocolatada, que va tancar els actes.

Com bé dic, ja n’hem passat una altra, ara cal preparar la següent, que ja serà l’any vinent.

El problema de l’atur

Ahir varen sortir les dades de la situació en què es troba el Maresme en referència a persones apuntades a l’atur, durant el mes d’octubre.

Al Maresme hi ha un total de 38.094 persones aturades, que representen un 16,66% de la població activa. Mai s’havia arribat a aquesta xifra, des què es comptabilitza mes per mes.

Hi ha municipis de tota mena, alguns que superen més del 20% de la seva població activa, com poden ser Pineda de Mar i Mataró i d’altres que estan per sota del 10%, com poden ser: Alella, Cabrera, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana.

Pel que fa al municipi de Dosrius, estem al 14,62%, això vol dir 410 persones que estan apuntades a l’atur, cercant feina.

Aquest mes d’octubre, Dosrius ha estat l’únic municipi, dels 30 del Maresme, que ha tingut una disminució de 10 persones menys aturades. Tot i això, 410 persones són moltes, massa i hem d’intentar activar tots els mecanismes possibles per ajudar a cercar feina a tots/es els/les que no necessitin.

Ja tornem a estar a finals de setmana

Això d’haver-hi una festa entre setmana i d’haver canviat l’hora provoca la sensació que et roben els dies i que de cop ens hem menjat una setmana més per tirar endavant les feines que habitualment es fan en dies laborables.

Aquestes quatre línies són per dir que he obert un compte a Twitter per anar penjant coses del moment. Malauradament, m’ocupa bastant temps, ja que amb els dispositius de butxaca que faig servir arriba el senyal fluix i costa molt descarregar els arxius que t’interessen, però seré persistent i a veure si m’hi enganxo.

No volia deixar passar l’oportunitat, malgrat que ja hagin passat uns dies, de fer un petit comentari de la prova tot terreny que es va celebrar, el passat diumenge dia 30 d’octubre, a la Quintana de can Gel de Canyamars.

Va ser una prova de tres hores de resistència amb motos tot terreny, que una vegada més el Moto club Canyamars va organitzar amb un grau d’excel•lència. Com sempre, van treballar perquè tothom sortís satisfet: públic, corredors i aficionats. La veritat és que ho varen assolir, no sense la por de si podrien realitzar la cursa, per amenaces de mal temps. Però el temps canviant de pluja a sol, va ser extraordinari per tenir el terreny en perfectes condicions per a la pràctica d’aquest esport, ja que no va haver-hi ni una gota de pols i el resultat final va ser de tothom satisfet.

Una demostració més del gran potencial que tenim al nostre municipi. Quinze dies enrere la Fira del Bosc, un èxit total, ara la cursa tot terreny, un altre èxit, i així podem anar explicant que la gran diversitat de gent enrotllada en organitzar esdeveniments, siguin del caràcter que siguin, fa que el nostre municipi tingui una vitalitat extraordinària.