El passat diumenge al matí vaig anar a veure en Joan Companyó, el marit de la Paloma Vicente. És a dir, les dues persones que han forjat el magnífic projecte dels Rucs del Corredor.
En Joan l’encaixo dins de la meva generació, malgrat que té algun any menys que jo, però som d’aquella fornada que defineixo com la que han vist treballar els seus pares i és això el que han après: el treball, donant gràcies per tenir feina i pensant que la felicitat et ve per la feina feta.
El vaig anar a visitar perquè feia tres setmanes que va tenir un accident laboral. Es pot dir que va tornar a néixer, perquè un 99% de persones que pateixen un accident com el d’en Joan queden mortes a l’acte.
Un cop han anat passant els dies, ell mateix n’és conscient i explica l’accident dient que els metges manifesten que el seu àngel de la guarda va fer hores extres.
El vaig veure animat. Sovint preguntava per ell, però no m’atrevia anar-lo a veure, ja que era conscient que donada la situació en què es trobava no era agradable rebre visites, però jo penso que la del diumenge al matí la va agrair. Vàrem parlar de com en som d’insignificants en aquesta vida, de tot el que li va passar pel cap quan estava a terra, ja que va caure d’un ruc. Fruit de la caiguda, el seu cos va tenir una sèrie de reaccions, passant-li pel cap el pitjor que ens puguem arribar a imaginar.
Són aquells moments en què reflexiones i se’t presenten imatges molt potents de situacions viscudes, veient-te molt a prop del no res, desmuntant-te tot el que has planificat i el que ets, gràcies als que t’estimen i estan al teu entorn. A més d’explicar-me totes aquestes reflexions, em va agradar quan em va dir: “Ara hem de tirar endavant amb els nostres projectes, nosaltres som feliços així, superant reptes, que en el seu inici són utopies, però un cop hi estem ficats, multipliquem els nostres objectius i amb la nostra il•lusió, ganes i persistència millorem el projecte inicial”.
Joan i Paloma no us mereixeu el que heu viscut aquestes darreres tres setmanes. Pel que m’heu dit, d’aquí uns mesos no quedarà cap seqüela de l’accident patit. Pel que m’heu explicat, continuareu treballant amb aquest projecte que és l’orgull del nostre municipi, que l’heu fet amb les vostres mans, el vostre treball, el vostre esforç i, sobretot, la vostra il•lusió.
M’agradaria que us sentíssiu tan orgullosos del que heu fet, com me’n sento jo. Sé que teniu grans projectes i que els superareu, malgrat que a vegades traieu l’aire del vostre cos amb esforç i mirant a terra, preguntant-vos si val la pena, però jo us vull encoratjar i dir-vos que sí que val la pena, perquè malgrat que siguem insignificants, les nostres obres queden i la vostra sí que és una realitat.
Entrada original
mentider compulsiu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
18 comentaris:
Acto seguido le mostro su preocupacion por can cañamas, no lo pone porque luego os cachondeais.
Tambien le comento que no sabia como legalizar el puente rustico para cruzar la riera ni el aparcamiento.
Y del sstres que le producen a los animales los actos organizados por la gente de CiU.
Todavia les esta dando valeriana.
Por eso el nunca se baja del burro
Yo pase una gripe muuu mala y no vino a verme ni un triste regidor.
El viaje de este año se lo hara a Etiopia para aprender mas cosas sobre el sufrimiento.
Je, je o al vaticano para dar las gracias alos angeles de la guarda.
Por Dios a quien le di mi voto
Como se trabaja el voto los domingos,aprender aprender.
Y los dineros los pueden gaudir los hijos y los nietos.
¿Es verdad que todos los caminos cercanos al establecimiento estan cerrados con cadenas?
Al Toni Campos que tambien ha estado jodido, ni una misera postal.
Hay o no ciudadanos de segunda.
Sera que el Toni no trabaja ni su trabajo es digno de destacar.
Celebro que l'Alcalde es preocupi pels habitants del seu municipi. No ho fa per tots, evidentment i defineix això que no ho fa per bona voluntat sinó que ho fa per algun tipus d'interès. Jo, per exemple, no tinc la sort de que quan obri la porta em trobi aquell home carregat de llibres i il·lusions...
N'estic segur que en Joan va agraïr la visita de l'Alcalde, de la mateixa manera que ha agraït totes les altres visites que ha tingut. S'ho mereix.
De la mateixa manera, però, que es preocupa per alguns malalts, o per tots els nous empadronats (vulnerant així la llei de protecció de dades), em penso que hagués pogut utilitzar el diumenge al matí per acostar-se a l'escola del Pi. Hagués trobat unes cent cinquanta persones preocupades, molt preocupades pel futur del seu municipi.
És clar, però, que no hagués posat res en el seu blog. O si ho hagués posat, de ben segur que no hagués tingut tant almíbar com aquesta darrera entrada.
Començar el post amb un "El passat diumenge al matí vaig anar..." és una forma de "ninguneig" cap a la plataforma organitzadora de l'acte de l'escola del Pi, per cert, molt ben organitzat.
Ja te clar que els de la plataforma no el votaran (o no el tornaran a votar). Han passat a ser enemics. És natural que vulgui obrir nous camps.
Ara sense sarcasme, em va sorprendre la presència a l'acte de la (eufemísticament anomenada) coordinadora o, per entendre'ns, "càrrega" de confiança. Romandre durant tot l'acte allà i posteriorment debatre amb els organitzadors, va ser una forma de dignificar els 32.000 que cobra cada any (uns 1.800 nets cada mes). Es clar que, si el seu amo no va ser capaç d'anar-hi, algú altre ho havia de fer.
Felicitats, Sauron. Es el blog més entretingut de tots els que llegeixo. I per cert, va ser molt amena la xerrada que vam tenir diumenge al matí.
Salutacions
El diumenge al mati? on? per que jo no vaig sortir de la meva torre de Barad dûr. Vaig estar tot el dia entrenant als meus Orcs, huargos i trolls en diferents formacions de campanya i estrategiques.
Ens estem preparant per la guerra i dintre de poc temps ens escoltareu.
A mí lo que peor me sabe es que no haya hecho una entrada con la visita que hizo a Can Bosc, con la conversación tan amena que tuvo con el Sr. Rafael... a ver si ha ido a contar los "Rucs" que tiene el Sr. Joan y ahora le quiere subir los impuestos.
Yo, Carlos, creo que más que ningunear lo que este señor quiere es ignorar lo que se le avecina...esto no ha hecho más que empezar, si no rectifica las cosas se le podrán muy difíciles...
Como dice Sauron, es momento de cuidar las tropas...
Saludos a todos,
Anna García
Lo que yo no comprendo es como puede divulgar a los cuatro vientos conversaciones que tiene con la gente, es inverosible.
Divulga las que le interesan, como dice Ana la conversación con el Sr. Rafael no la ha divulgado.
Encara que no tingui una excessiva importància, voldria deixar clar que "la gent de CiU" com se cita en una entrada, no monta cap acte susceptible d'estressar el rucs. Qui organitza una cursa de motos a l'any és el Moto Club Canyamars que no té res a veure amb cap partit polític tot i que un del seus membres en formi part.
Desde el Moto Club Canyamars desitgem al Sr. Joan Companyó una ràpida recuperació.
Membre de la Junta del M.C. Canyamars
Publica un comentari a l'entrada