dimarts, 10 de novembre del 2009

SUPORTS EN MOMENTS DIFÍCILS



La veritat és que s’ha generat un enrenou amb tot el cas Pretòria, que la gent antisistema i sense projecte polític aprofita per desbarrar contra els mils i mils de càrrecs electes que dia rere dia pensen i treballen per a la col·lectivitat.Sí que és veritat que s’ha de depurar qui utilitza el càrrec per enriquir-se i per fer negocis amb la seva gestió. La veritat és que quan això surt fa molt mal, però ara ens toca viure aquesta situació.Aquí hi ha dues vessants que afecten la meva persona. D’una banda, els adversaris aferrissats que estan en contra meva, ja que el fet que jo estigui com a alcalde fa que no hi siguin ells, que busquen i rebusquen per intentar trobar qualsevol escletxa per desprestigiar la meva persona.De fet, ja hi estic acostumat, fa més de dos anys que varen posar no sé quantes denúncies, a tants estaments com podien haver-hi. Aquesta va ser la bandera de la campanya electoral de les darreres eleccions. La veritat és que no he tingut cap requeriment per part de jutjats ni per part de ningú, per les denúncies anunciades.Això que l’oposició o els adversaris et controlin està bé, però d’aquí a especular, a falsejar de paraula patrimonis, a creure que tots som iguals, hi ha molt de tros. Si vertaderament es volen dedicar a la política, a més de controlar, haurien de fer propostes alternatives a la gestió del govern.D’altra banda, un fet que m’ha sorprès és el suport que he sentit de gent que, en principi, era aliena a la política, i ara ha volgut apostar i ho ha fet en moments complicats, fins i tot, s’ha donat d’alta com a militant del partit que represento. No només en són un, dos o tres, sinó molts més que en aquests moments complicats han entès que el camí de la democràcia, que fa poc més de trenta anys que vàrem iniciar, és la via millor que es coneix per gestionar l’ interès de la col·lectivitat i que cal reforçar-la.Militar en un partit polític vol dir això, creure en aquest sistema i posar-s’hi per anar millorant-lo de mica en mica.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Je, je, je, esta poniendo las barbas a remojar, si se ha pasado la vida poniendo querellas en contra del anterior alcalde y el pobrecito salio ileso de todas.
Se le esta llenando el partido de gente, por eso tiene que poner a la yaya y a la dona.

Igual ha liao a cuatro crios para tener mas militantes.

Lo importante es la gestión y no las paranoias, la planta de las escorias se la han inventado los de la oposición y las calles de can canyamars las agujerean los vecinos para perjudicarle, los de can masuet le tienen mania por que es guapo y en canyamars son todos unos convergentes del demonio.
En estos momentos difíciles para usted que sepa que yo también le quiero, muaa, pero vamos a ver si solucionamos los problemas algún día, es que lo elegimos para eso sabe.

Uno del atleti.

Anònim ha dit...

Pobre Josep, tothom va contra ell. Tots són adversaris, enemics, terroristes o fills de puta.

Es creu tant important que pensa que aquells que volen ser Alcalde, ho volen ser per tal que ell deixi de ser-ho. Potser ho pensa per aquell refrany castellà que diu: "Piensa el ladrón que todos son de su condición".

I de lliçons de desprestigiar i de judicialitzar la política en pot donar unes quantes. Ell que va fer sortir durant anys cada dia notícies al diari (quan estava a l'oposició i voliar ser Alcalde tant sí com no). Ell, que en un Ple, quan era a l'oposició, va qualificar l'Alcalde de LLADRE (i consta en Acta). I tantes i tantes coses...

Aquí no hi ha ningú que denuncii res. I quan s'ha fet (jo ho vaig fer), s'ha fet seguint les seves recomanacions ("si veu alguna cosa susceptible de ser denunciada, faci-ho").

Només una ment malatissa pot veure enemics on hi ha adversaris polítics. I només algú que creu que frega la divinitat pensa que els altres volen ocupar el seu càrrec només per fer-lo fora a ell.

No cal que tingui por. Si ho fa bé, segur que el tornaran a votar. Autocompadir-se i llepar-se ferides inexistents potser ajuda a tractar algun desequilibri emocional.

Anònim ha dit...

El home es pensa que l'ajuntament es seu i els partits politics son una amenaça per ell ja que la gent es capaç d'elegir altre persona per alcalde i aixo es anar en contra el sistema.

Un sistema fantastic per ell, la senyora del Monti i una fila de gent que viuen com mai ho habien somiat nomes explicant historietes.

Pro per los que tenen que mantenir los i per els 4 milions de parats el sistema no es tant maravellos.

En la imatge li manca el politic que li respalla o que para la ma.
Es com es fan els grans negocis, amb algunes excepcions.