La complicitat a l’escola pública (II)

Ara ens toca defensar el que tenim i la bona connexió i entesa entre les AMPES, les direccions de les escoles i l’ajuntament, cosa que fa que el treball es converteixi en transversal.


Sí que és veritat que estem en un municipi molt divers, però sempre hem sabut que la diversitat ben entesa és oportunitat de millora, de creixement i això ho hem d’aprofitar. En aquests moments les valoracions que es fan als alumnes un cop acabat el curs, són de la mitjana cap amunt, en referència a altres centres escolars de la nostra comarca. Estic convençut que amb aquest nou plantejament de treballar en xarxa això augmentarà i que l’aposta de les famílies del nostre municipi que tenen els seus fills en edat d’escolar serà per als centres públics municipals.

Ja s’ha demostrat que l’edifici no fa l’escola, tot i que és necessari treballar en les millors condicions possibles, però el plantejament positiu, les ganes de realitzar-te en les teves obligacions o voluntats i la unió d’esforços de tots plegats farà que assolim una escola pública que serà un orgull per a tothom.

La complicitat a l’escola pública (I)

En els últims deu anys, l’oferta de l’ensenyament públic al nostre municipi ha fet un creixement molt notable, amb la construcció de l’escola del Pi, l’institut i l’escola bressol. Un dels temes per al qual vam lluitar molt des de l’ajuntament va ser per tenir una segona escola de primària i això es va aconseguir amb l’escola Encarnació Fonoll.


Des de l’inici d’aquest curs he viscut amb gran satisfacció el projecte nascut de la mà de la Diputació de Barcelona i liderat per la regidoria d’Ensenyament de l’ajuntament, que s’anomena “Pla d’acompanyament de l’escolaritat i de millora de l’èxit educatiu”.

A l’inici de curs, vaig viure en primera persona la presentació del pla, conjuntament amb la direcció de les escoles i amb tots els mestres, així com també, un altre dia, la presentació a les AMPES del nostre municipi.

Amb aquest contacte tan directe, he pogut comprovar que tenim grans professionals en la direcció dels centres educatius, així com també a les AMPES, ja que cal recordar que són els pares i les mares que tenen els seus fills als centres escolars els que agafen la direcció d’una associació, treballant per a la col•lectivitat, perdent hores del seu temps, ...


Amb tot això he pogut comprovar i valorar que l’oferta d’escola pública al nostre municipi és extraordinària i els projectes educatius de cada centre són ambiciosos i l’orgull de la gran majoria de famílies de tenir els seus fills en aquests centres es palpa quan parles amb elles.

L’endeutament del nostre ajuntament

Sentim a parlar molt de l’endeutament de les administracions i els entesos diuen que la clau per sortir de la crisi és reduir-lo. Fins i tot, s’han marcat xifres que obliguen a reestructurar i a replantejar serveis perquè no augmenti l’endeutament i així es puguin tenir recursos per fer inversions.


Com administració érem molt conscients d’aquesta situació i hem sabut llegir una mica la situació en què ens trobàvem. Any rere any, hem anat sanejant els comptes de l’administració, ja que l’any 2000 era un dels ajuntaments més endeutats que hi havia a la comarca del Maresme i enguany podem dir que és dels que estan a la zona de menys endeutament.

Aquí posem números sortits del Ministerio de Economía, que cada any publica l’endeutament de les administracions.

Segons aquest Ministeri, a 31 de desembre de 2011, l’Ajuntament de Dosrius tenia un endeutament de 238,92 euros/habitant, essent el cinquè menys endeutat de la comarca del Maresme.

Els més endeutats són: Òrrius amb 923,-- euros/habitant, Vilassar de Dalt amb 986,-- euros/habitant, Cabrera de Mar amb 1.068,-- euros/habitant, Caldetes amb 1.147,-- euros/habitant i Santa Susanna amb 3.084,-- euros/habitant.

Cal tenir en compte les obligacions de serveis que té l’Ajuntament de Dosrius, donades les seves característiques, ja que més de la meitat de les persones viuen en urbanitzacions, especialment a can Massuet del Far, amb quilòmetres i quilòmetres de carrers, enllumenat públic, voreres, ... amb tot el que comporta, ja que genera una despesa molt més elevada que la d’un nucli compacte.

Tot i això, la satisfacció dels serveis que es donen és elevada, tot i que sempre es pot millorar. El cert és que s’ha sabut controlar el dèficit, sense baixar l’eficiència i l’eficàcia dels serveis.

Cap de setmana històric al nostre municipi (II)

El diumenge 28 al matí, a primera hora: quarts de vuit, les vuit, quarts de nou, moguda de cotxes, amb direcció a Canyamars, amb remolcs i amb motos carregades per fer cap a la Quintana de can Gel. Matinal fresca, la primera gelada d’aquesta tardor. El Moto Club Canyamars havia treballat durament preparant un circuit d’excel•lència. El terreny estava en les condicions adequades per practicar aquest esport que tanta afició desperta al nostre municipi: les tres hores de tot terreny. Tot estava preparat per viure amb intensitat aquestes noves tres hores de motos a Canyamars.


En poca estona es va omplir de motos, participants, aficionats, ... per poder viure una matinal de sensacions, plaers, que van fer les delícies de tothom.

La inscripció va ser rècord, al voltant de 75 participants, majoritàriament amb dos pilots per moto, amb una organització que amb pocs efectius dóna molt de si i que no va decebre ningú, visqués com visqués la cursa de can Gel.

Va ser un matí rodó, mentre les motos corrien per la Quintana, a dalt de la carretera els cotxes feien cua per arribar a la fira del Bosc Medieval. Feia un pèl de fred, però amb unes vistes de postal, amb la vegetació de fons i aquella olor de gasolina cremada que, els que ho portem a la sang, aquest flaire tan especial ens deleix.

Vull felicitar, aplaudir, agrair, admirar, la capacitat d’organització, les ganes de quedar bé i el sacrifici que van fer per aconseguir els objectius que s’havien marcat.

Moltes felicitats Moto Club Canyamars.

Cap de setmana històric al nostre municipi (I)

Dies 27 i 28 d’octubre, l’últim cap de setmana amb l’ anomenat horari d’estiu, moguda històrica a Canyamars amb dos esdeveniments que sumats podríem assegurar que mai han congregat tantes persones.


Dissabte i diumenge la IX Fira del Bosc Medieval, que en principi havia de ser els dies 20 i 21, però amb bon criteri l’organització la va ajornat degut a les previsions meteorològiques.

Dissabte ja va sorprendre l’assistència de públic, es calcula que al voltant d’unes 3.000 persones. Habitualment és el dia més fluix, tot i que les previsions marcaven pluges importants a la tarda, però, com sempre, Canyamars té una característica especial que quan les voluntats es conjuren agafen tal potència que es creu que controlen les adversitats meteorològiques.

Dissabte a la tarda va ploure, però la pluja va arribar fins a la fàbrica de la Tortuga i no va mullar la fira.

El diumenge va ser espectacular, tant els organitzadors com la policia local coincideixen que l’assistència va ser d’entre 5.000 i 5.500 persones. La fira plena, els marxants venent, va ser un dia extraordinari, feia una mica de vent, però el cel estava molt serè amb un blau intens, amb aquell color de fons que els arbres donen a la tardor. Semblava que tot s’havia conjurat perquè l’esdeveniment anés bé i fos un plaer passejar per la fira, pel Molinot, anar cap al Pou de Glaç, gaudint de tot el que va aportar la fira d’enguany: espectacle, música, conta contes, jocs, menjar, productes artesans, ...

Vull agrair a totes les persones que han fet possible l’èxit d’aquest esdeveniment que va agafant cos i que és una referència al nostre país, ja que compleix els objectius marcats: promoció del nostre municipi i dels nostres entorns. Amb molt bon criteri, tant les entitats com el món de la restauració i el sector de l’ oci l’aprofiten aquesta ocasió per donar-se a conèixer i oferir els seus productes.

FESTA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN

Un any més el dia 12 d’octubre tenim aquesta festa tan i tan agraïda, adreçada a la nostra gent gran del municipi.


El format és bastant similar al de les darreres edicions. Enguany s’ha celebrat al pavelló de Canyamars.

Tot i que sembli que es munti d’una manera fàcil, com cada any, no us podeu ni imaginar el garbuix, els nervis i les tensions que es viuen des de l’Àrea de la Gent Gran, conjuntament amb els col•laboradors i col•laboradores, uns dies abans del 12 d’octubre.

A vegades et penses, per què aquests nervis? Aquest voler-ho tenir tot tan perfecte, intentar que no s’escapi cap detall, si cada edició surt amb una perfecció admirable. Jo ho tinc clar perquè es vol tanta perfecció, perquè en aquesta diada reps tant agraïment, tanta sinceritat, tanta il•lusió, tanta satisfacció per part de les persones homenatjades, que nosaltres hi hem de posar tot el que tenim i més.

Porto molts anys vivint aquesta festa amb intensitat, ja que des de les primeres edicions, parlem de més de 45 anys, que a casa la festa de la vellesa o l’homenatge a la gent gran està marcat amb un color vermell molt lluent. Per tant, era i és un dels esdeveniments més importants de tot l’any i aquesta intensitat no s’ha perdut en cap de les celebracions.

Vull fer un agraïment a totes les persones que han fet possible aquest homenatge, començant per la regidora, la Toñy Pérez; els voluntaris, majoritàriament jovent que un dia festiu s’aixeca aviat per poder donar un cop de mà; els geganters, no faltant a cap celebració; el rector del municipi, amb la seva missa de campanya; els cantaires, enguany amb en Pere Sugrañes i l’Anna Homs; el responsable de megafonia, ... Cal ressaltar que són molts els detalls que et fan veure que al darrere hi ha moltes hores de feina i dedicació.

A tothom, motes gràcies!

Congrés Recuwatt

Els dies 4 i 5 d’aquest mes d’octubre s’ha celebrat al Tecnocampus de Mataró, el segon congrés Recuwatt, organitzat pel Consorci que gestiona la planta de tractament de residus sòlids urbans, situada a Mataró, a tocar de la riera d’Argentona, que és el lloc on nosaltres portem tots els nostres residus, per a la seva transformació. Ha estat un congrés on s’hi han convidat experts de tot el món, perquè exposin els seus treballs i les seves experiències, amb la finalitat d’anar avançant i fent entendre que els residus són un recurs per recuperar, un recurs energètic, una oportunitat d’activitat econòmica que genera llocs de treball, un deure i diria que també tenim l’obligació de treballar-hi en visió a les futures generacions. Aprofito per felicitar els organitzadors, ja que els que vivim amb intensitat el tema dels residus, ens hem trobat amb unes jornades on hem pogut captar les experiències i els estudis de les persones més avançades en el temps sobre aquesta activitat.

Un cap de setmana ple d’activitats

El dissabte va tenir lloc el gran homenatge a la Loli Mas. Va ser un matí molt emotiu, descobrint la placa al consultori mèdic de Dosrius que portarà el seu nom per sempre. Va ser un acte senzill, però no li va faltar de res. El record, l’emoció, les anècdotes, les llàgrimes hi varen ser presents, a més d’ un carrer ple de persones que no es van volen perdre aquest homenatge, tot i que ja feia dotze anys que la Loli no treballava al nostre municipi. La Loli Mas va ser infermera del municipi des de l’any 1989 fins al 2000, a més de residir a Dosrius, des de l’any 1985. Era una dona senzilla, aquesta senzillesa li va donar una gran magnitud com a persona, pels seus valors, la seva generositat, la seva manera de ser i de plantejar la vida, el bon tracte que tenies amb ella, la predisposició en tot moment, que van fer que es guanyés el cor de totes les persones que la coneixien. Per això aquest homenatge va ser tan merescut. El diumenge vàrem continuar amb la descoberta de plafons informatius a llocs emblemàtics del nostre municipi. Aquesta vegada va tocar al veïnat del Far, amb extensió fins al Corredor. També vam celebrar el desè aniversari del mercat municipal. La venda ambulant, segons tots els marxants, està en un moment molt complicat, amb una baixada de vendes important a tots els mercats de poble, que es fan amb una periodicitat i Dosrius no n’és cap excepció. Tot i això, des de la regidoria de Promoció Econòmica s’han organitzat una sèrie d’actes mensuals, per intentar revitalitzar el nostre mercat del diumenge. Es va organitzar una sardinada, un taller de titelles i un conta contes que varen fer les delícies de les persones que hi varen participar, especialment els més joves. Em vaig comprometre amb una mare, a publicar la fotografia dels infants que portava, un cop acabat el taller de titelles que es va fer a base de fruita. Aquí la teniu!

Una altra festassa de les puntaires

Com cada any, durant la segona quinzena de setembre, les puntaires del nostre municipi organitzen la seva trobada i diumenge passat va ser el dia assenyalat. Atenció, va ser la divuitena trobada de puntaires a Dosrius! Enguany, com en les anteriors edicions, no va faltar-hi res. Els geganters donant suport en tot, les puntaires tenint-ho tot preparat, movent-se amb un somriure que transmetia il•lusió i l’espai que, amb les seves característiques, encaixa molt bé per a l’objectiu. El centre d’operacions, la Plaça de l’església, i dotzenes i dotzenes de puntaires del nostre entorn que varen fer cap a Dosrius per gaudir d’un matí molt agradable. La veritat és que feia molt de goig i no només va ser la meva impressió, sinó que les puntaires convidades valoren molt aquesta trobada, fins i tot, em vaig trobar amb algunes que deien que havien vingut a totes les edicions i que mentre poguessin, si les convidaven, continuarien venint, ja que la trobada de Dosrius és especial en moltes coses. D’una banda, l’entrepà amb tomàquet de botifarra blanca, que quan te’l menges i fas un glop d’aigua, sembla que l’aigua sigui més bona. D’altra banda, el magnífic sorteig que se celebra, amb tots els obsequis que han aconseguit les puntaires organitzadores dels establiments i empreses. Tot molt ben preparat. Puntaires del nostre municipi, en aquests esdeveniments et sents orgullós de ser de Dosrius. Sé que estem en moments complicats i que tot costa molt, però quan es vol aconseguir un objectiu, perquè t’estimes una afició, el lliurament personal de cadascú supleix les mancances que en aquests moments puguem tenir. Endavant i moltes gràcies!

Ja ens trobem a finals de juliol

Finals de juliol, vol dir que a l’ajuntament ja estem mig de vacances, ja que entre juliol i agost, majoritàriament, és quan tots els treballadors i treballadores agafen les seves vacances.


Tot i això, la feina va al seu ritme, malgrat que els departaments estiguin amb la meitat dels seus efectius, sobretot durant el mes d’agost.

Es nota que la feina del dia a dia baixa la intensitat i això es comprova amb els registres d’entrada de documents i amb el nombre de correspondència que arriba, que a vegades és simbòlica.

En definitiva, estem de vacances, unes vacances que ens mereixem, principalment la gent que fa funcionar l’ajuntament. Portem els temes molt al dia, gràcies al lliurament de tothom, a les ganes de treure feina, a què l’eficiència i l’eficàcia siguin la nostra bandera, tant a nivell tècnic, com administratiu, com polític. Hi ha una gran entesa amb totes les àrees. Malgrat les retallades i malgrat l’emprenyada per la reducció de sous la feina tira endavant. A més, capto ganes de fer-la, es palpa plaer per fer-la i això representa un gran avantatge.

Ara entrarem al mes d’agost, la festa major del nostre municipi, amb actes als tres nuclis de població. Començarem per Canyamars, després anirem a can Massuet del Far i acabarem a Dosrius.
Us encoratjo a viure-la amb intensitat i a captar l’esforç de les comissions de festes. Sortir de casa, parlar amb la gent, esbargir-se, tot això és molt positiu i quan ho vius aquest plaer no t’ho treu ningú.

Que tinguem tots i totes unes molt bones vacances!

La politització de l’interès públic (IV)

Crec que és just recordar que la subvenció que dona l’Ajuntament és un ajut per poder donar una educació de millor qualitat als nens i nenes que són usuaris, però que en cap cas pot ser considerat com la principal font d’ingressos, doncs les AMPES, com la resta d’entitats, han de gestionar les seves activitats per tal d’aconseguir vies de finançament pròpies. És per això que estableixen quotes de socis i altres ingressos per les activitats que organitzen. En aquest sentit, és obvi que un AMPA com la del Pi, amb més de 400 alumnes, té molta més capacitat de recaptació que un AMPA com la de l’Encarnació Fonoll, amb poc més de 100 alumnes. Així doncs, la manca de recursos econòmics d’un AMPA ni de qualsevol altra entitat, mai no pot ser imputada a la reducció d’una subvenció, que constitueix només un ajut a la labor de l’entitat, sinó a la eficiència en la manera de gestionar els propis recursos.


Recordar que l’Ajuntament de Dosrius ha realitzat un procés participatiu exemplar en el municipi, absolutament transparent, i el que ha fet és elevar i donar forma jurídica als acords presos per la comissió de subvencions, formada per entitats sense ànim de lucre representants dels diferents àmbits culturals, esportius, educatius i juvenils.

Tornem a l’enunciat del títol, ja que en aquest cas clarament s’ha vist que hi ha qui s’aprofita de l’interès públic per lucrar-se personalment, amb la intenció de treure’n profit políticament, intentant desgastar els que tenen la responsabilitat de prendre decisions.


No pot ser que quan estàs com a responsable d’una AMPA abandonis el fòrum on es discuteix la manera de donar les subvencions i quan, per consens de tots els representants de les entitats, es decideix anar per un camí s’utilitzi aquest consens per posar en contra un col•lectiu, no dient les veritats de com ha funcionat el procés i sense explicar que s’ha abandonat el fòrum de debat, de manera voluntària.

Al final, treus la conclusió que per a segons qui l’interès públic no té cap importància i per a l’única cosa que es treballa és per assolir els objectius personals.

La politització de l’interès públic (III)

El 23 de novembre de 2011 en una nova reunió del Consell d’entitats es va comunicar a les AMPES presents (Escola del Pi i Escola Encarnació Fonoll) el dictamen emès per la comissió. En sessió del 6 de febrer del 2012 s’aprova l’acta del 23 de novembre de 2011. Posteriorment, els ítems acordats es van presentar als serveis municipals per tal d’incloure’ls en les bases que havien de sotmetre’s a consideració plenària. En aquesta mateixa reunió del Consell d’Entitats, es va obrir un ampli debat entre les entitats en relació als arguments d’algunes AMPES sobre la tasca que porten a terme i la seva voluntat de ser tractats de manera diferenciada a la resta d’entitat del municipi. Totes les altres entitats assistents van discrepar d’aquests arguments. En conclusió, doncs, els ítems o criteris que han servit per determinar el repartiment de les subvencions van ser fixats de forma consensuada per part de la comissió d’entitats del municipi creada a l’efecte i les bases objecte d’al•legacions no han fet sinó reproduir literalment els criteris allà establerts. En un moment de la història del Ampa del Pi i per problemes que hi havia en el transport escolar, l’Ajuntament va decidir donar un ajut extraordinari de 6.000€, al passar dels anys i solucionat el tema dels transport no es va retirar aquesta subvenció, dir que en aquells moments era l’únic AMPA en el municipi, per tant, podem dir que han gaudit durant uns anys d’uns ingressos extraordinaris, que segur han servit per dotar a l’escola i a l’entitat d’uns mitjans que de ben segur no han pogut gaudir mai, ni de lluny, cap de les altres ampes. Cal dir que en el pressupost del 2012 va haver-hi una reducció d’un terç a les quantitats atorgades en concepte de subvencions a entitats i que a petició d’algunes entitats educatives no es va fer una sola bossa de diners si no que es van mantenir les partides pressupostàries com estaven a l’any anterior, és a dir: - Entitats esportives 11.859 - Entitats juvenils 2.109 - Entitats educatives 6.971 - Entitats culturals 12.797 Per tant, les AMPES es reparteixen 6.971€, entre totes, en comparació a l’any passat que solament l’AMPA de l’escola del Pi va rebre 9.600 €. penseu que si a la subvenció que rep aquest any l’escola el Pi 2.485 li suméssim els 6.000€ dels transport escolar, que ja he dit abans que era una dotació extraordinària i que no té cabuda en l’actual sistema equitatiu de valoració, se li hauria reduït la subvenció en un 11,16% i, penseu també que l’AMPA de l’Encarnació Fonoll ha reduït la subvenció respecte l’any passat en un 23%, i per contra l’AMPA de l’institut ha augmentat en un 27 %, i que aquestes AMPES tenen les seves escoles en aules prefabricades, en condicions i necessitats diferents a les que pot oferir un edifici com el de l’escola del Pi i que no han tingut dotacions extraordinàries durant anys que els hagin permès dotar als seus centres dels mateixos equipaments dels què gaudeix l’escola del Pi.

La politització de l’interès públic (II)

Una vegada fixats aquests ítems, es va donar la opció a totes les entitats a presentar qualsevol tipus de suggeriment o al•legació al respecte, per tal que la proposta que es presentés per ser debatuda en el Ple municipal fos el més consensuada possible. Tres AMPES van presentar al•legacions (Escola del Pi, Escola Encarnació Fonoll i Escola bressol). Els tres escrits d’al•legacions eren idèntics, de manera que van ser resolts de forma conjunta per part de la comissió, que es va reunir expressament a aquest efecte. L’acord al que es va arribar, i que consta en l’acta, és el següent: El dictamen resultant és el següent: Reunida el 26 d’octubre de 2011 la Comissió de Subvencions formada per les següents entitats: Futsal Can Massuet, Arquers de Dosrius, El Sot del Gall, Revista Argonautes, Colla Gegantera i Grallera de Dosrius, Avv de Can Massuet, Grup d’Esplai L’Esclat !!!, AMPA de l’ Institut de Dosrius, la Regidora de Cultura i actuant com a secretari el tècnic de cultura. Un cop llegides i valorades i discutides extensament totes i cada una de les al•legacions presentades per: L’AMPA de l’Escola del Pi, l’AMPA de l’Escola Encarnació Fonoll i l’AMPA de l’Escola Bressol de Dosrius. Emet el següent dictamen: 1.- La Comissió de Valoració de Subvencions es va crear en el seu dia per anular els possibles privilegis existents d’algunes entitats en matèria de subvencions municipals. 2.- Una altra finalitat era la de que, independentment del govern que estigui manant, hi hagi una continuïtat amb els criteris d’atorgament de subvencions. 3.- Varen ser convidades a formar part de la comissió, totes i cada una de les entitats municipals i es van poder apuntar totes i cada una de les entitats que així hi ho van demanar. Fins i tot es va donar la possibilitat que alguna entitat s’afegís un cop havien començat les reunions. 4.- Aquesta comissió va ser formada en el seu dia per entitats de tots els àmbits (culturals, esportives, juvenils i també educatives). 5.- Que tots els ítems serveixen per a totes les entitats, independentment de la tipologia que tinguin. Per tot això anteriorment exposat, Que la Comissió de Valoració de Subvencions decideix NO ACCEPTAR les al•legacions presentades per la AMPA de l’Escola del Pi, l’ AMPA de l’Escola Encarnació Fonoll i l’ AMPA de l’Escola Bressol, ja que considera que no hi ha cap al•legació que ens faci pensar que les AMPES són entitats diferents a la resta d’associacions del municipi de Dosrius. “

La politització de l’interès públic (I)

Quan des d’una entitat es treballa per a l’interès públic, intentant millorar les prestacions que es poden donar, cal agrair l’esforç que fan les persones de manera altruista, però a partir del moment en què s’hi barregen interessos polítics i es manipula la informació per desprestigiar l’ adversari polític, es fa un flac favor a l’objectiu d’aquesta entitat. En aquest escrit i els següents us faré una petita explicació de tot el procés que s’ha portat a terme perquè les subvencions que es donen a les entitats, tant esportives com culturals, educatives, juvenils.., s’adjudiquin d’acord amb unes fórmules matemàtiques, és a dir, que mani qui mani a l’ajuntament, no siguin subvencions nominals o a criteri polític. En un fòrum d’entitats de data 13 de desembre de 2009 i a petició de representants de l’Ampa del Pi es va acordar crear una comissió que s’encarregués de fixar uns ítems o criteris que servissin per portar a terme de forma objectiva i transparent el repartiment de subvencions entre les diferents entitats del municipi. Es va convidar a totes les entitats del municipi a participar en aquesta comissió, de manera que la composició de la mateixa va ser establerta amb membres de totes aquelles entitats que es van presentar voluntàries. Val a dir que la comissió va romandre oberta per a la incorporació de membres per un extens període de temps en el qual es va donar opció a incorporar-se a aquelles entitats que no ho havien fet en el primer moment. De fet, uns membres de l’ AMPA de l’escola del PI (les sres. Judith Coll i Rosa Calderon), van estar present en algunes d’aquestes reunions, més exactament en quatre i van deixar d’assistir a la reunió del 15 de desembre de 2010 contestant un e-mail de convocatòria, al•legant que no tenien les actes de les reunions efectuades i que això era imprescindible i segons paraules textuals.... “ Així dons, com a representant de l’Ampa de l’Escola Pi, no assistiré més a aquestes reunions fins que no hi hagi una clara intenció, per part de l’Ajuntament, de tirar endavant aquest tema”...... La responsabilitat d’aquesta decisió voluntària d’abandonar una comissió que treballava sobre la manera de valorar les subvencions i les conseqüències de mantenir-se en aquesta posició mentre el treball de la comissió continuava endavant, la deixo a valoració de les famílies a les que representen. Evidentment, aquesta comissió va seguir treballant amb la resta de participants de la comissió, un total de vuit entitats van participar en la identificació i valoració dels ítems que servirien per repartir els diners públics per les entitats municipals, aquesta comissió va ser formada en el seu dia per entitats de tots els àmbits (culturals, esportives, juvenils i també educatives).

L’endeutament del nostre ajuntament (II)

Aquest endeutament ens permet, en un futur, continuar mantenint el municipi i els serveis tal i com tenim ara. Actualment s’està parlant molt de la modificació i la reestructuració de les administracions locals: eliminació de municipis depenent del número d’habitants, mancomunar serveis amb altres ajuntaments, passar serveis a administracions supramunicipals, ..., amb l’objectiu de l’eficiència i la reducció de costos. He llegit algun document, perquè ho segueixo amb intensitat, i les coses no estan massa clares, però un dels índex amb què es basaran per tirar endavant aquestes reestructuracions és amb el de l’endeutament, ja que un ajuntament molt endeutat és difícil que pugui donar els serveis amb tota correcció i serà quan es pot decidir buidar-lo de contingut i, fins i tot, eliminar-lo. Podem estar satisfets, perquè des de l’ajuntament hem sabut llegir aquesta conjuntura econòmica i sense aprimar els serveis hem sabut adreçar-los i millorar-los amb menys recursos. Recordo l’any 1999, quan vaig ser nomenat alcalde, en què vaig heretar un ajuntament econòmicament en fallida. Feia més de quatre anys que no s’havia pagat la recollida de les escombraries i teníem amenaces de Fecsa-Endesa de tall de l’energia elèctrica, com a conseqüència dels deutes que l’ajuntament tenia amb aquesta empresa. Des d’aleshores hem sabut viure amb austeritat, posant-nos al capdavant de la feina, ja que enteníem que d’aquesta manera aixecaríem l’ajuntament. Ara ens trobem en una situació envejable, no ho tenim fàcil, però sí que ho tenim menys difícil que altres ajuntaments. Comptem amb un endeutament saludable, però no perillós. Continuarem treballant en la mateixa línia.

L’endeutament del nostre ajuntament (I)

Un cop s’ha tancat l’any 2011, que ja s’ha explicat àmpliament la situació del nostre ajuntament, surten els endeutaments per habitant de tots els municipis de l’Estat espanyol. És un bon indicador per saber com evoluciona l’ajuntament i si les mesures que es prenen van en bona direcció. En el cas de l’Ajuntament de Dosrius, la satisfacció és gran ja que ens mantenim pràcticament amb el mateix endeutament per habitant, que és de 238,92 euros, que quatre anys enrere, l’any 2008, que era de 237,22 euros. Han estat quatre anys molt difícils degut a què any rere any s’han anat reduint els ingressos dels ajuntaments Fa uns dos o tres anys, la mitjana d’endeutament dels trenta municipis del Maresme no arribava a 500,-- euros per habitant. A 31 de desembre de 2011, l’endeutament mitjà del Maresme era de 677,20 euros, podem dir que ha experimentat un augment del voltant del 30%. En el rànquing dels trenta ajuntaments del Maresme, l’Ajuntament de Dosrius és el cinquè menys endeutat. El primer és Montgat amb 33,16 euros/habitant, el segon és Sant Iscle amb 86,65 euros, el tercer és SantCebrià de Vallalta amb 208,70, el quart és Premià de Dalt amb 233,76 euros i després ja ve Dosrius amb els 238,92 euros/habitant. Per la part de baix, els més endeutats són: Òrrius amb 923 euros/habitant, Vilassar de Dalt amb 986, Cabrera de Mar amb 1.068, Caldetes, amb 1.147 i Santa Susanna amb 3.084,-- euros/habitant.

La sorpresa ha estat més desagradable del que ens pensàvem

Fa uns dies vaig fer un petit escrit, amb preocupació, sobre l’incompliment de la Generalitat de Catalunya pel que fa al copagament al qual s’havia compromès i pagat anys enrere, per al sosteniment de l’escola bressol. Quan els ajuntaments ens hi vam posar va ser perquè la Generalitat es va comprometre a fer una aportació que es va calcular en una tercera part de cost total. L’ajuntament havia d’aportar l’altra tercera part i les famílies la resta. Aquest càlcul, fa uns sis o set anys, era de 1.800 euros per alumne d’escola bressol i curs, que la Generalitat de Catalunya es va comprometre a donar als l’ajuntaments. Hi havia rumors que aquesta quantitat s’aniria reduint. De fet, ja ho hem notat, atès que en cursos tancats ens han donat menys diners per alumne. Per tant, de 1800 es va passar a 1600, després a 1400 i es parlava que per al curs 2012-2013 només es faria una aportació de 1.000,-- euros. Però la sorpresa desagradable és que la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, aquesta setmana, ha dit que la Generalitat només aportaria, per al proper curs, 875,-- euros per nen/a. Aquest incompliment d’acord ens trenca tots els esquemes, a més a més de ser molt difícil per a l’ajuntament poder maniobrar, ja que, per llei, hem de complir un Pla d’Estabilitat Pressupostària. Això vol dir que estem “intervinguts”, com tots els Ajuntaments de tot l'estat. Tenim un tema complicat damunt la taula.

l’edifici no fa escola

Com cada any, m’han convidat oficialment a assistir la festa de final de curs que fa l’Escola Encarnació Fonoll. La veritat és que he intentat anar-hi cada any ja que es capta un lliurament de totes els parts implicades que fa goix. Molta participació de les famílies, un AMPA molt dinàmica amb molt bona connexió amb l’ajuntament, amb els pares, treballant colze amb colze amb la direcció del centre. Allà on no pot arribar la direcció amb les seves professores i el professor, les ganes dels membres de l’AMPA fan possible assolir objectius difícils. No puc més que felicitar-los a tots plegats; amb tots els defectes que tenim com a essers humans però amb ganes de superar-nos, d’ escoltar, i de, sobre tot, rebre critiques però que sempre siguin constructives, Jo em quedo amb una expressió que un representant de l’AMPA va dir: “...l’edifici no fa escola...” i verdaderament l’empenta que dona la potencia del treball de tots els implicats fa possible questa afirmació. Moltes gràcies i endavant.

Ja ho podem confirmar: La Diputació ens ajudarà a tirar endavant el tema de la Biblioteca municipal

Fa uns dies us explicava que una de les línies de treball que teníem a l’ajuntament era la d’anar encaminant la construcció de la nostra biblioteca. Vàrem aconseguir que la Generalitat baixés els paràmetres i necessitàvem un nou projecte, que val els seus diners i que és molt difícil de trobar-los o encaixar-los dins del nostre pressupost. Hem fet els contactes i les gestions oportunes i la Diputació de Barcelona ja ens ha confirmat que faria front al cost de la redacció d’aquest nou projecte. A més a més, entre passadissos i de manera extraoficial, m’han comentat que farien un esforç especial per ajudar-nos, d’una manera ferma, amb la construcció d’aquesta nova icona al nostre municipi. Penso que anem caminant en bona línia.

Notícies esperançadores

Aquests últims dies ha sortit un informe d’una empresa que es diu “Mampower”, que ve a ser com una fundació de col•locació d’aturats, una empresa que fa formació per millorar la capacitat a la feina. Aquest informe ve a dir que l’any 2020 la taxa d’aturats al nostre país serà del 5%, ja que calcula les necessitats de llocs de treball que tindrem, la baixa natalitat i, sobretot, la reducció d’immigrants, com conseqüència d’aquests anys tan complicats que ens toquen viure. Llàstima que encara manquen vuit anys per al 2020, però esperem que per als propers anys la taxa d’atur es redueixi i anem en la línia que l’any 2020 només tinguem el 5% d’atur. https://candidate.manpower.com/wps/wcm/connect/f46bea804b6b990b90e9d34952b5bce9/NP+Indice+Laboral+ManpowerGroup_mayo12_ok.pdf?MOD=AJPERES

Això de Bankia, quina magnitud que té per a tots nosaltres!

Quan es parla que per sanejar Bankia es necessiten uns 24.000 milions d’euros i es busca la manera d’injectar aquest diner per fer viable aquesta entitat financera, hem de tenir clar que al final ho acabarem aportant tos plegats, amb diner públic, ja que els 4.500 milions que se’ls va donar amb aquell sistema del FROP, que els havien de retornar amb el 7% d’interès, ara resulta que s’han convertit amb accions de Bankia, accions que fa menys d’un any estaven al 3,80 euros i ara estan a poc més de 1 euros/acció. Tots serem una mica més pobres. Però si ara s’han d’injectar 24.000 milions i això ho dividim per tota la població de l’Estat Espanyol, amb números rodons cadascú de nosaltres hi aportarà uns 500,-- euros, potser sí que directament no, però aquests 24.000 milions d’euros els trauran de prestacions, millores, inversions, ..., de les quals, en definitiva, ens en beneficiaríem tots.

Parlem sobre la futura biblioteca municipal

Per fi han entrat bastant en raó. Començo així l’escrit, perquè hem assolit que la Generalitat de Catalunya ens baixi les exigències per a la construcció de la futura biblioteca municipal. Quan va sortir la convocatòria d’ajuts, fa uns cinc anys, per accedir-hi havies de presentar un projecte amb les característiques que et marcava la Generalitat de Catalunya. En cas que no es fes així, no es podia entrar dins d’aquesta línia d’ajuts, això tant pel que fa a la Generalitat com a la Diputació. D’acord amb aquestes característiques es va haver de redactar un projecte constructiu, segons el qual el seu cost de la biblioteca pujava uns 2.000.000,-- d’euros. Aquí cal afegir-hi el mobiliari intern, que aproximadament pujava uns 200.000,-- euros. L’ajut que ens varen donar va ser de 500.000,-- la Generalitat de Catalunya i uns 220.000,-- euros la Diputació de Barcelona i l’ajuntament havia d’aportar la resta. Evidentment, vàrem buscar més ajuts, però per part de la Generalitat va ser impossible poder-nos donar més subvenció i, davant la conjuntura econòmica, vàrem decidir no iniciar els processos per a la construcció de la biblioteca municipal. Ara som coneixedors que en poques setmanes sortirà una altra convocatòria d’ajuts per construir biblioteques i hem anat a demanar a la Generalitat que ens rebaixés les exigències o requisits dels metres quadrats, principalment, per poder accedir a aquesta convocatòria i ens han acceptat la nostra petició. Per tant, de 900 m2, aproximadament, que exigien cinc anys enrere, hem baixat a uns 700 m2. Això abarateix molt el cost i, evidentment, el manteniment. Ara cal redactar un projecte nou, ja que no es pot utilitzar el que ja teníem, això vol dir diners i estem fent les gestions oportunes davant de les administracions supramunicipals, per tal que facin front a aquesta despesa. Per ara les negociacions van per bon camí. Ja us ho explicaré, com evoluciona.

Crec que obrim una altra era amb el tema de la gestió de les zones recreatives municipals (II)

Aprofitant l’ocasió que les dues zones recreatives o esportives, tant la de can Batlle com la de can Massuet, estaven lliures, degut a la rescissió dels contractes, vàrem valorar la possibilitat d’ajuntar-les en una sola concessió i que el seu gestor construís un circuit de BTT al nostre municipi, amb l’esperit de ser referent a tota Catalunya en un esport tan popular com és el de la bicicleta de muntanya, amb el que això pot comportar al sector de serveis de tot el municipi. Som conscients que per als licitadors és un projecte ambiciós, ja que es tracta de passar d’una zona esportiva en què el negoci que se li veia era el bar, amb el benefici que pugui generar fer cafès, entrepans i algun plat combinat, a ser un punt de referència tant d’arribada com de sortida de circuits de BTT marcats per tot el nostre entorn. Al concurs públic s’hi varen presentar cinc licitadors. Tot i això, s’havien interessat per aquest tema gran quantitat de persones. Cal dir que per a l’ajuntament es veu aquest plantejament de la gestió de les zones amb un circuit de BTT com una oportunitat per al municipi, fins i tot, es va fer molta publicitat perquè empreses del sector esportiu de Catalunya poguessin presentar-se a aquesta licitació, empreses per a les quals la visió del negoci del cafè i l’entrepà podria ser una cosa de segon ordre. Per tant, tal com he dit, es van presentar cinc licitadors i al final del procés ha guanyat una empresa que es diu BETRUBE SERVICIOS, S.L., creada per gent del nostre municipi. Ara caldrà, com marca la llei, signar el contracte, que no és ni més ni menys que el contingut de les bases que varen estar a exposició pública per participar a la licitació i els compromisos que l’empresa guanyadora va escriure a la seva proposta, dins d’un sobre tancat. Fa pocs dies vaig poder saludar a un dels principals socis d’aquesta empresa, per felicitar-lo, i em va transmetre bones sensacions, ja que les seves paraules van ser: “Farem tot el possible perquè això sigui un èxit”. De fet són un grup de persones que tot el que s’han proposat fer, no ho han fet bé, sinó que ho han fet excel•lent. Les sensacions que em varen entrar al cos al transmetre’m l’objectiu que farien el possible perquè funcionés, fan que hi tingui molta confiança.

Crec que obrim una altra era amb el tema de la gestió de les zones recreatives municipals (I)

Ja són de domini públic totes les problemàtiques que hem tingut amb les concessions de les zones recreatives o esportives municipals, concretament la zona esportiva de can Batlle i la zona social de can Massuet del Far, on hi ha la pista poliesportiva. Des de què sóc alcalde, l’ajuntament ha tingut problemes amb els concessionaris que mitjançant un concurs obert i amb unes bases varen ser adjudicataris d’aquestes zones. Cal dir que un cop adjudicada la zona esportiva a qui guanyava el concurs se signava un contracte on s’especificava el que calia fer, les obligacions del concessionari, el cànon que s’havia de pagar, punts que es trobaven dins de les condicions per presentar-se. Jo no sé quin ha estat el motiu, però pràcticament a tothom que ha entrat a gestionar les zones esportives, li ha costat molt complir aquestes condicions. Uns no pagaven, altres no feien les reparacions que eren de la seva competència, segons el contracte, i així podríem anar dient un seguit d’incompliments que sempre han acabat amb informes tècnics desfavorables, fins al punt que en els últims casos ens hem vist obligats a rescindir el contracte, malgrat que ens pesés. Cal puntualitzar que estem parlant d’un ajuntament i que el que s’està gestionant són recursos, ja siguin econòmics o tècnics, però que són de tothom i que cal defensar-los amb justícia i, sobretot, s’ha de complir amb el que està signat. El cas més fragant va tenir lloc l’estiu passat, ja que qui gestionava la zona esportiva en qüestió havia de fer unes reparacions i posar en funcionament la piscina, compromís adquirit per contracte, i quan va ser l’hora la piscina no es va poder obrir, ja que l’ajuntament no tenia ni els recursos, ni el temps, ni la capacitat legal per poder-la gestionar.

No és fàcil en aquests moments dirigir un ajuntament

Actualment ens toca viure una conjuntura econòmica en què les previsions econòmiques de cada any, malgrat que les fessis realistes, et queden curtes. Ara hem tancat l’any 2011, pel que fa al tema econòmic, i mireu que vàrem fer un pressupost molt realista, aprovat a finals de l’any 2010, prenent com a referència les liquidacions que teníem tancades de l’any en curs, però un cop més, tot i el realisme dels números que vàrem plasmar al document, hem quedat enrere i, evidentment, hem tancat amb números negatius. Amb números rodons havíem previst uns ingressos de 5.000.000,-- d’euros, partida que l’anomenem com “obligacions reconegudes”, això són els padrons d’IBI, l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, la taxa per escombraries, les participacions de l’Estat, les subvencions d’altres administracions, etc. Ara havent tancat aquest any 2011, aquestes “obligacions reconegudes”, reals, arriben a 4.800.000,-- euros, però en realitat la recaptació neta que s’ha fet i que ha ingressat l’ajuntament és de 4.200.000,-- euros, per tant, una diferència de 600.000,-- euros entre el que es podia haver cobrat realment i el que s’ha cobrat i s’ha pogut gastar. Això vol dir que hi ha uns 600.000,-- euros pendents de cobrament i que si prenem com a referència el que ens pensàvem que cobraríem, hi ha una diferència de 800.000,-- euros. Tot i això, el negatiu final que ha sortit, fent una gestió molt acurada durant tot l’any, ha estat de -174.000,-- euros, per això cal ajustar-se al màxim, deixar de donar serveis que no són competència municipal, ja que altres tenen els recursos per donar-los. Al final, ens ajustarem a la realitat que ens toca viure, però el dia a dia és bastant dur.

Preocupació per l’escola bressol

Uns anys enrere, aproximadament sis o set, la Generalitat de Catalunya va arribar a un acord, mitjançant la signatura d’un conveni, amb les entitats municipalistes, que n’hi ha dues a Catalunya, una és l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’altra la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), per incrementar l’oferta de places d’escola bressol. Es donava un ajut d’un 50%, aproximadament, per a la construcció de la infraestructura i, a més a més, es va acordar una fórmula per finançar aquest servei: Una tercera part la pagaria la Generalitat, una tercera part els ajuntaments i una tercera part les famílies. El càlcul del cost d’una tercera part per alumne i any era de 1.800 euros. Mitjançant convenis amb la Generalitat, els ajuntaments signàvem aquest compromís i, evidentment, les hisendes municipals havíem d’habilitar una partida pressupostària amb aquests 1.800,-- euros per cada alumne que durant l’any estava a l’escola bressol. A banda de no pagar religiosament, la Generalitat s’ha anat despenjant d’aquest acord. De 1.800 va passar a 1.600, aquests 1.600 actualment s’han convertit en 1.300 euros i ja ha dit, de paraula, que a partir del curs 2012-2013, només aportarà 1.000 euros per alumne i any. Evidentment, les despeses de funcionament són les mateixes. Per tant, t’has de plantejar el dilema d’on han de sortir els euros per poder tirar endavant aquest equipament, que considero important pel servei que dóna a la població. El debat està servit i la problemàtica a sobre la taula.

Que malament pinta el futur de Grècia!

Quan en unes eleccions el resultat és tan esmicolat per poder governar un país o qualsevol altra administració, com pot ser un ajuntament, el futur és molt fosc i més tenint en compte l’època que ens toca viure. Si a sobre parlem de Grècia, encara pinta més malament. El diumenge passat va haver-hi eleccions en aquest país hel•lènic i resulta que han sortit nou ( 9 ) grups amb representació al Congrés i cap grup d’aquests partits polítics podrà formar govern. Això vol dir que no es prendran decisions i no prendre decisions a les administracions és perdre molts diners, ja que la ingovernabilitat porta per aquest camí. Ja es parla d’una altra contesa electoral per al mes que ve, però algú pensa que hi haurà un resultat fàcil per poder crear un govern fort? Jo crec que no. Potser el que caldria és buscar sistemes de dues voltes, amb la finalitat que els dos partits més votats s’enfrontin en una contesa electoral, en què saps que pràcticament segur que sortirà un guanyador i que aquest podrà formar govern amb autoritat per poder prendre decisions. A Grècia passa allò que es diu habitualment, que plou sobre mullat!

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (IV)

Totes aquestes inversions vénen de subvencions concedides per altres administracions, això vol dir que cal tirar endavant el que s’ha planificat, que són uns projectes compromesos durant la campanya electoral, que són línies de treball de l’acord de govern signat entre els càrrecs electes sortits de les eleccions municipals, que tenen responsabilitat en la direcció política. Dins de la ideologia que tenim per donar serveis a la població perquè es pugui fer esport, entenent com esport una part fonamental de la formació de la persona, es defensen aquestes inversions, malgrat les crítiques d’adversaris polítics i demagògies d’interessos molt marcats. Fins i tot, s’ha sentit dir que es tornin aquests diners i que no s’utilitzin per fer les pistes de pàdel que, remarco, el cost és d’uns 71.000,-- euros. Des del meu punt de vista, això és una bestiesa. També vull puntualitzar que hem de ser curosos a l’hora de construir equipaments, que després tenen un gran cost per al seu funcionament o manteniment. Per exemple una piscina municipal, mai els seus ingressos equilibren les seves despeses. El manteniment de les pistes de pàdel és mínim o més ben dit inexistent. Estic convençut que tindran una gran acceptació i que l’objectiu de veure persones suant i fent esport, en equipaments municipals assequibles per a tothom, el veurem assolit. Tornem al començament d’aquest grup d’escrits, a l’any 1999, amb uns deutes i sense recursos per poder fer-hi front vàrem ser valents aleshores i ho continuarem essent ara, amb l’avantatge que tenim un ajuntament amb una despesa controlada, amb una liquiditat que ens garanteix fer front a les factures que anem generant, malgrat la conjuntura econòmica que ens toca viure. Us ben asseguro que estan intactes les ganes de cercar inversió per a equipaments, que després estic convençut que donaran els resultats desitjats.

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (III)

Per plantejar nous equipaments o millorar els actuals sempre em faig aquella reflexió tan primària que els que decidim hem de repassar tot sovint. La formació de l’ésser humà com a persona neix a la família, que es manté durant tota la seva vida, passa per l’escola i una pota important de la teva manera de ser la donen l’esport i la cultura. N’hi ha d’altres que cadascú les pot visualitzar, com poden ser els amics. Hi ha grans debats sobre que tenim un excés de pavellons, concretament els podem anomenar que són tres i que seria molt millor la construcció d’un en un lloc estratègic ferm, del qual tots ens sentíssim orgullosos i oblidar-nos d’aquesta dispersió. Jo he defensat sempre, aferrissadament, el model que tenim, ja que dóna moltes possibilitats a la gran diversitat d’equips, clubs d’esports varis, que a la mateixa hora uns puguin jugar a Dosrius, altres a Canyamars i altres a can Massuet del Far. Si només tinguéssim un pavelló, si a les sis de la tarda s’hi fes patinatge no s’hi podria jugar a futbol sala, ni a bàsquet, ni a voleibol, ni a handbol, ... Aquesta gran quantitat de nens, nenes i joves que també es formen com a persones amb l’esport, on haurien d’anar? Potser pagant instal•lacions privades per poder fer esport? Aquest no és el nostre objectiu. Un poble veí va fer un magnífic pavelló i va destinar tots els recursos per fer una pista i una instal•lació d’orgull per als que l’utilitzen, però no hi cap tothom. Joves que volien fer esport s’han quedat sense poder-lo utilitzar, perquè només pot haver-hi una única activitat cada hora. Continuant amb aquesta línia, ara tenim prevista la reforma dels vestidors de can Batlle, així com el bar i la piscina. Tenim previst l’inici per poder posar gespa artificial al camp de futbol de can Batlle i tancar la instal•lació d’aquest equipament. També tenim previst reformar els vestidors de la pista poliesportiva de can Massuet del Far, arranjar l’entorn i amb el mateix projecte construir tres pistes de pàdel. Dins d’aquest projecte de la reforma dels vestidors de can Massuet del Far i l’entorn, que puja uns 220.000,-- euros, les pistes de pàdel pugen uns 71.000,-- euros. Aquest esport de la pràctica de pàdel té molta acceptació als indrets on hi ha aquestes pistes, que majoritàriament són privades, és a dir, que cal pagar per practicar aquest esport que, per cert, adquirir les pales i pilotes per poder-hi jugar té un cost molt assequible per al practicant.

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (II)

Teníem clar que la inversió pública era vital per al nostre sistema, havíem de crear nous equipaments, noves infraestructures, nous serveis, malgrat la precarietat econòmica que ens tocava viure, a més de crear llocs de treball i generar consum al nostre municipi. Durant aquests dotze o tretze anys el nostre municipi s’ha transformat amb nous equipaments, remodelació dels que teníem, noves vies de comunicació, rotondes, vàrem comprar més de 40.000 m2 de terreny urbà per a equipaments, aquest és el cas de la zona esportiva de can Batlle, el Pou de Glaç de Canyamars és municipal i no tingueu cap dubte que tot aquest esforç és fruit de viure intensament el dia a dia, amb totes les possibilitats que això et dóna. Fa uns mesos que ha començat un altre mandat, com a conseqüència d’unes eleccions municipals, amb tot el que això comporta: candidatures que es presenten amb els corresponents programes electorals, eleccions amb el vot secret, personal i intransferible i un resultat per a quatre anys. La responsabilitat de qui ha sortit elegit i els pactes postelectorals configuren el govern actual. Una de les tasques dels càrrecs electes de l’ajuntament és la d’anar a cercar subvencions davant d’altres administracions i, també, del sector privat. És a dir, buscar els diners per construir equipaments per a la nostra població. Val a dir que el diner públic, tant si prové de l’ajuntament, com de la Diputació, com de la Generalitat de Catalunya, per regla general, es regula a través d’una normativa especificada en cada convocatòria de subvencions. Això és molt bo, ja que la concessió d’aquests ajuts no pot ser que sigui a criteri d’una persona, que la majoria de vegades és un polític, sinó que cal que sigui mitjançant fórmules matemàtiques, normes i criteris reglamentats, amb la finalitat que aquests diners no es puguin utilitzar per a altres fins que no siguin els planificats. A més, cal ressaltar que si no fas les inversions planificades per a les quals t’han concedit l’ajut, dins del temps que marquen les bases que regulen les subvencions, perds l’ajut que t’havien compromès.

Per què les inversions d’enguany al nostre municipi (I)

Al juliol de 1999, va haver-hi un canvi important a l’ajuntament, després de les eleccions municipals del 14 de juny. La candidatura del PSC va tenir la responsabilitat de dirigir el rumb de la nostra administració local i jo, com a cap de llista, vaig ser nomenat alcalde. A primers de juliol, als comptes corrents de l’ajuntament hi quedaven uns 12.000,-- euros, al canvi de pessetes, ja que en aquell moment era la moneda corrent. Cal puntualitzar que els sous dels treballadors/res de l’ajuntament, cada mes, pujaven uns 40.000,-- euros. Hi havia unes piles de factures per pagar que no us les podeu ni arribar a imaginar. Per posar-vos un exemple, feia quatre anys que no s’havien pagat els costos de la recollida i tractament des residus, despesa reconeguda per l’ajuntament. A això cal afegir-hi l’endeutament de préstecs i crèdits que teníem concertats. Amb aquella situació, els tècnics i juristes de l’ajuntament ens varen aconsellar que, durant quatre anys, no féssim inversions, ja que havíem d’adreçar el vaixell cap a una estabilitat econòmica. A tota aquesta realitat cal afegir-hi la il•lusió de les persones que teníem la responsabilitat de tirar endavant el nostre ajuntament. Vàrem fer un pla de pagament de factures i, en sis mesos, ens vam atrevir a fer-hi front. Altres les vàrem negociar a llarg termini. Pel que fa ala residus, hem estat pràcticament deu per poder-nos posar al dia.

Més a prop que mai de la Creu Roja

El nostre ajuntament i la Creu Roja estan en un moment molt dolç de relació, segurament perquè la nostra representant, de l’ajuntament i els responsables de la secció de la Creu Roja d’Argentona, Dosrius i Òrrius, tenen una química especial i una gran entesa. Això ens porta molts beneficis, ja que en aquests moments la Creu Roja no només és aquella organització que porta ambulàncies amunt i avall, sinó que també ajuda en les campanyes de menjar per a les persones que passen per una situació transitòria delicada, amb paquets que contenen productes de primera necessitat. La Creu Roja també atén les alarmes de persones amb dependència i, en casos excepcionals, es pot gaudir de tots els serveis que ofereixen en moments puntuals. Viure aquesta relació tan oberta et dóna seguretat, ja que treu el màxim profit d’una organització que té uns objectius molt més grans dels que nosaltres ens imaginem.

Coses que vius com a alcalde

La feina d’alcalde o càrrec electe és apassionant, evidentment si t’agrada. En el meu cas, és un privilegi viure tot el que succeeix i sobre tot el que afecta les persones, amb l’esperit de poder ajudar. Hi ha vegades, però, que et trobes en situacions desagrades. N’explicaré una de fa pocs dies. Un temps enrere ens vam veure obligats a aprovar un preu públic per poder gestionar bé les bústies municipals . Es va decidir que el preu fos de 6,00 euros anuals. És el mínim que la Diputació de Barcelona té estipulat per poder gestionar el seu cobrament. Si ho comparem amb els apartats de correu que ofereix el Servei de Correus, veurem que hi ha una diferència de preu abismal. El cas és que un senyor em truca dient que li volien cobrar 6,-- euros per disposar de la bústia municipal. Jo li vaig intentar explicar el concepte, el motiu i el com. Ell em va contestar que no era just i que no volia pagar-ho. Jo li vaig dir que per sort en aquest país les obligacions no són voluntàries. Ell em va contestar que no ho pagaria. Passat un mes i mig, això va ser fa pocs dies, em torna a trucar dient que li havien embargat el compte per 17,-- euros, dient que això era inadmissible. Vaig intentar fer-li el mateix raonament que dies enrere i no hi va haver manera que ho entengués, ja que m’exigia que jo com a alcalde li condonés aquesta obligació. Li vaig explicar que això no funciona així. A partir d’aquí varen venir amenaces dient que si no ordenava que li anul•lessin aquest deute ho pagaria amb béns propis o desperfectes dins del municipi. A partir d’aquí la conversa es va acabar, ja que li vaig comentar que tot el que volgués demanar a l’administració ho fes per escrit i diligentment se li respondria. Escrit així en paper sembla una cosa fàcil de suportar, però quan hi ha amenaces per mig d’una persona agressiva, amb males formes, fa que el moment no sigui agradable. Aquestes coses són les que també ens toquen viure quan s’està al front d’una administració com un ajuntament.

El que signifiquen 35.000 milions d’euros

Aquests dies estem en procés d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat per a aquest any 2012 i, segons diuen, en comparació amb els de l’exercici del 2011 hi ha una retallada de 35.000 milions d’euros.

Què significa això amb números reals? Aquestes xifres són molt fàcils de dir i costa veure la seva magnitud.

Si es repartissin els 35.000 milions d’euros entre tota la població de l’Estat Espanyol i es donessin als ajuntaments per fer inversió, o per gestionar serveis, o per ajudar la seva població a tirar endavant, a l’ajuntament de Dosrius li tocarien per sobre dels tres milions i mig d’euros.

FACTURES DE L’AJUNTAMENT DE DOSRIUS PER PAGAR

L’Ajuntament de Dosrius té uns deutes reconeguts, al seu favor, pendents de cobrament per un valor d’ 1.900.000,-- euros.

Per altra banda, té factures pendents de pagar a 31 de desembre de 2011, per valor de 977.000,-- euros. Per poder fer front al pagament d’aquestes factures, s’ha adherit al Pla del Govern Central, ja que mitjançant un mecanisme dissenyat per liquidar aquests deutes contrets per les administracions locals, es podrà posar al dia amb el pagament de les factures.

En el cas que el Govern Central aprovi la previsió econòmica dels propers 10 anys que ha planificat l’ajuntament i que els empresaris vulguin entrar dins d’aquestes condicions per cobrar de l’esmentat govern, l’ajuntament retornarà aquests 977.000,-- euros o la quantitat que al final resulti, amb un termini de 10 anys.

A la previsió econòmica d’aquests propers 10 anys, no s’hi ha hagut de fer cap increment d’impostos ni retallada d’inversions, per poder retornar la quantitat corresponent a les factures que pagui el Govern Central.

L’única previsió que té l’ajuntament, que és de manera obligada, és que caldrà fer la revisió cadastral i que aquest valor resultant d’aquesta revisió ja serà el referent per a l’IBI del 2015.

Cal ressaltar que l’última revisió cadastral es va fer l’any 1995 i s’aconsella que per augmentar els ingressos dels ajuntaments, es faci revisió cadastral cada 10 anys.

L’Ajuntament de Dosrius no va creure convenient fer la revisió que li pertocava durant l’any 2005, ja que representava un augment d’impostos important, que haguessin hagut de pagar els contribuents a les arques municipals.

Gaudir de la primera menjada de la temporada

El dissabte passat vaig menjar la primera truita d’espàrrecs, espàrrecs venturers d’aquests que surten als marges i racons del nostre entorn, aleshores vaig recordar que quan era petit era tot un esdeveniment quan posaves a taula el primer producte collit de l’hort o del bosc.

Aviat vindran els primers pèsols, les primeres faves, la primera mongeta tendra al voltant de Sant Joan, i quan anaves a arrencar la primera planta de patates per fregir-les, recordo aquella patata tendra que tenia aquell gust tan especial, amb aquella dolçor que et llepaves els dits.

Com bé us dic era tot un esdeveniment, fins i tot, era una festa quan senties el cucut cantar que ja havia arribat, volen dir que ja hi eren tots. El cucut era el que tancava la immigració de tots els ocells i animals que venien a passar la primavera i l’estiu entre nosaltres.

Ara tot ha canviat molt, tenim de tot i a tota hora, però aquelles sensacions i aquelles il•lusions que es produïen a taula quan hi havia el primer producte de temporada no les vull perdre, les vull recordar junt amb les paraules de la meva mare: Bon any de bé que sigui!, desitjant una bona anyada del producte que tastàvem.

Quin llibre més diferent!

Ahir, dijous al vespre, vaig estar a la presentació d’un llibre escrit per un treballador de l’ajuntament. Per a mi és un company, no sé en quin concepte amb deu tenir ell, però la veritat és que estic parlant d’un gran treballador i una magnífica persona.

Ens vàrem trobar una bona colla, en una sala d’aspecte molt senzill, però complint els objectius per als quals s’havia planificat.

El llibre s’anomena E-mails para Roland Emmerich, escrit per al nostre estimat Sergi de Diego Mas i l’editorial que ha publicat el gran contingut d’aquest petit llibres és Honolulu Books.

És un llibre de format molt petit. En principi, dóna la sensació que en poca estona te l’has de cruspir, però res més lluny, ja que es tracta d’una poesia moderna, nova, diferent, que cada vegada que llegeixes un paràgraf tombes el cap primer cap un costat i després cap a l’altre, te’l tornes a llegir, dones voltes al que entens i depenent de si és el matí o si és el vespre, la interpretació pot anar canviant.

Com bé podeu imaginar, estem parlant d’un llibre amb molta riquesa i molt de contingut, tot i el breu que és.

Avui encara no he pogut veure l’autor, porto el llibre a la butxaca, li demanaré que me’l dediqui, ja que ahir amb tot el garbuix vaig pensar que havia d’estar fent feina, que potser no la podria fer la resta de dies, com ara escriure dedicatòries per a la gent que va assistir a l’acte.

Jo li demanaré que me’l dediqui i que el que posi a la dedicatòria ho entengui a la primera.

Sergi, moltes felicitats, t’animo a continuar escrivint. Entre la magnífica feina que fas a l’ajuntament i amb els escrits tan clars que plasmes als papers algun dia hauràs de fer poesia, però per a la gent de poble, per als que com aquell que diu encara fem servir el dit per llegir.

Una forta abraçada!

Més sobre sancions regulades per les ordenances municipals

A l’últim escrit vaig explicar el difícil equilibri que tenim en temes de mobilitat, sobretot entre vehicles i persones, però també tenim altres assumptes difícils de resoldre, i un d’ells és el dels animals de companyia, especialment els gossos.

Per sort, la gran majoria de persones que tenen gossos els tenen legalitzats, amb xip, donats d’alta al cens municipal, és a dir, amb tot el que contemplen les ordenances municipals, però, malauradament, n’hi ha que tenen els gossos d’una manera poc curosa. Per sort, aquests últims són pocs.

Que no estiguin en les condicions adequades ja és un tema denunciable, però el més greu és quan afecten el veïnatge amb comportaments perillosos. No fa massa dies, un gos va esquinçar el braç d’una persona.

La policia te avisada a propietaris de gossos, insistint que el seu gos s’escapa, que defecava al carrer, que no portava xip, que no està censat i, fins i tot, avisant que és un gos perillós, que necessita permisos especials: Després de tants i tants avisos, ens hem vist en l’obligació d’obrir expedient sancionador.

Altre cop xoquem amb la diversitat de valors, de plantejaments i d’objectius que tenen les persones, però l’ajuntament ha de fer la seva tasca i ha d’anar corregint aquestes actituds, perquè estiguin dins del bon veïnatge.

Què difícil que és l’equilibri entre la diversitat de valors!

Cotxes, veïns caminant, llocs on estacionen cotxes, persones que es queixen, conductors que no suporten una sanció, perills i, entre mig, algun accident.

Tornem a estar al mateix punt de sempre, algunes persones entenen que això és un poble i que ha d’haver-hi molta tolerància a l’hora de sancionar. Altres es queixen perquè no es sanciona, ja que consideren que els perills s’han de restringir al màxim.

La policia, amb el seu bon criteri, sempre va a buscar la seguretat i, després d’avisar durant molts dies, posa les denúncies que considera oportunes, principalment, pels perills que generen conductors una mica accelerats.

Tenim punts delicats, com pot ser el carrer Mossèn Jacint Verdaguer, un carrer amb una velocitat controlada, on no es pot avançar. Per a segons qui, sembla que sigui el lloc adequat per avançar camions o vehicles que van a la velocitat que pertoca en una via urbana d’aquestes característiques.

A la nova carretera, quants vehicles hem vist avançant havent-hi línia contínua? quant temps guanyen avançant? Trenta segons, quaranta segons? Val la pena posar en perill la teva integritat i, sobretot, la dels altres? Jo penso que no.

A la pujada de can Massuet, la que va de la rotonda de la carretera de Dosrius a Canyamars fins al nucli de can Massuet, et trobes vehicles avançant en línia contínua, amb una velocitat inadequada.

Cotxes estacionant en llocs reservats per a minusvàlids, quan a menys de cent metres hi ha tot l’estacionament que es necessita.

En definitiva, aquest equilibri entre vehicles, vianants, seguretat, ... és molt difícil, però ha d’existir i el que primer preval és la seguretat i en els nuclis urbans són els vianants el més important i els vehicles han d’anar a la velocitat adequada, no fer maniobres imprudents i no estacionar en llocs prohibits.

UN ALTRE CARNESTOLTES

Aquest darrer cap de setmana, concretament el dissabte, vàrem celebrar la festa de Carnestoltes al municipi de Dosrius, amb un format diferent envers el dels últims anys, ja que a la tarda es va fer el típic de sempre, un Carnestoltes amb trobada a la Plaça de l’Església, amb rua fins al pavelló i amb la xocolata desfeta per a tots els participants. Aquesta festa anava destinada als nenes i nenes més menuts.

La novetat d’enguany va ser que un cop acabada la festa de la tarda es va començar la festa per a la gent adulta. Es va organitzar un sopar a base d’entrepans i música que també va ser amb dues etapes: per a tothom fins a 2/4 de 2 de la matinada i després discomòbil per al jovent.

Vull fer aquesta explicació per entrar en el que m’agrada deixar plasmat en aquest petit escrit, que és el que veig i el que es capta, això és que tenim un col•lectiu de joves, d’entre 15 i poc més de 20 anys, d’un potencial espectacular. Són joves provinents dels tres nuclis de població, amb un bon rotllo entre ells envejable, amb unes grans ganes de fer i organitzar coses importants, amb aptituds, que veus que es belluguen amb molta facilitat i que res els espanta, amb capacitat d’organització que sembla que ho haguessin fet tota la vida, passant-s’ho bé i fent bromes. Tot això fa que al seu costat gaudeixes de qualsevol acció que els surti, ja sigui planificada o de manera improvisada.

La colla no és petita i estic convençut que quan qualli i s’habituïn a organitzar actes, la gent del municipi gaudirà dels seus esforços i de les seves ganes de preparar, planificar, treballar, ... per a la col•lectivitat.

Jovent actiu, moltes gràcies i per molts anys!

Caldria preparar-se més per ser càrrec electe

Uns veïns del municipi em varen comentar que el partit polític de la PAC els havia demanat signatures perquè el projecte i compromís de la construcció de les pistes de pàdel a la zona recreativa de can Massuet del Far no es tirés endavant.

Aquests veïns, molt sorpresos, van fer esment a què aquest era un dels punts del programa del PSC a les eleccions del passat mes de maig, que per cert va tenir el 40% dels vots electorals. També em varen comentar que aquesta era una de les línies de treball de l’acord de govern, que ha entrat a totes les cases del municipi i, al mateix temps, també eren coneixedors que el projecte s’havia posat a exposició pública, durant 30 dies, tal com marca la llei.

És curiós que un cop el projecte s’ha aprovat definitivament i sense cap al•legació per part d’aquest partit polític que està recollint signatures, ara es despengin amb aquesta maniobra, fora de temps, com si desconeguessin quin és el moment de participació en què pertoca dir les coses.

Aquests veïns van acabar dient-me: La gent no hauria d’estar una mica preparada si vol accedir a la direcció d’un municipi, sabent quin és el procediment administratiu i quines són les regles de joc per intentar canviar les coses?

S’omplen molt la boca de participació, però quan els pertoca no ho fan. Al final, s’acaba amb la conclusió que el que busquen és intoxicació i fer les coses a la mida dels seus interessos.

Quin equip humà tan potent que tenim!

Ja ha passat aquesta onada de neu, ara sembla que haurem de fer front al fred, però ja hi estem acostumats. El que sí altera el dia a dia de la nostra rutina és quan s’emblanquinen els carrers d’aquest element tan decoratiu que és la neu, però que genera tants inconvenients.

Quan estàs al capdavant d’un ajuntament sempre tens la incògnita de si podràs atendre totes les necessitats que puguin sorgir d’una situació extraordinària com pot ser una nevada.

Sempre penses si tens cobertes les previsions de tot el que necessites. Un cop ha passat la part més dura i fas l’anàlisi del treball realitzat, t’adones que a l’ajuntament de Dosrius tenim grans professionals, que es lliuren a la seva feina per al que calgui i a l’hora que calgui, amb la finalitat de fer tot el possible per mitigar els efectes d’aquestes adversitats sobrevingudes.

Començant per la policia, el cap ha estat a un nivell de prendre decisions encertades, que cal felicitar-lo, dirigint els recursos de què disposa d’una manera eficient.

La Brigada Municipal, que ens aquests casos no té hores de descans, treballa dia i nit, si és necessari, per tal d’actuar on calgui: tirant sal, netejant carrers, traient arbres caiguts, ...

L’Àrea de Serveis Socials coneix tant els veïns i veïnes del municipi que en tot moment saben en quina situació es troben, quins recursos tenen i, penso, que moltes vegades actuen amb excés de zel. Es preocupen per als avis que estan sols aquí o allà, saben dir-te quan han parlat amb ells, quan els han portat aliments, etc.

Amb aquest escrit, vull felicitar tots aquests treballadors i treballadores pel seu lliurament al municipi de Dosrius.

Aquesta conjuntura econòmica ens afectarà per tots cantons.

El nou govern de l’Estat Espanyol, durant els últims dies de l’any, va aprovar una llei augmentant l’IBI que els ajuntament han de recaptar del 2012 en endavant, entre moltes altres coses.

En el cas del nostre municipi, ens afectarà d’una manera important, ja que el percentatge que s’ha d’aplicar resultarà un augment d’aproximadament un 15%, prenent com a referència el rebut de l’any 2011.

Amb afany recaptatori, l’ajuntament podia haver iniciat una revisió del valor cadastral, ja que l’última que es va fer va ser l’any 1995, per tant, sobradament ens tocaria, però això significaria un augment d’impostos considerable, ja que el valor cadastral augmentaria moltíssim, ja que l’impost que s’aplica és sobre aquest, valor cadastral.

Tal com dic, ens hem retingut, però l’augment que ha aprovat el Govern Central per llei es reflectirà d’una manera notable al rebut de l’any 2012.

Estic convençut que si haguéssim fet la revisió cadastral es pagaria molt més, per això ara estic doblement content, perquè d’aquesta manera ens veiem obligats a aplicar l’augment que ens marca la llei, però no l’altre per haver fet la revisió.

Ja s’han acabat les festes de Nadal

Com passen els dies, ja tornem a estar a mig gener! Un any vençut i encarem el 2012 amb ganes, intentant tenir-ho tot tan ordenat com sigui possible per fer front al que ens vingui.

Hem de tenir present que el temps continuarà passant ràpid i no ens donarem compte que arribarà Setmana Santa, l’estiu i tornarem a veure el Nadal del 2012 com un referent per tancar aquest nou any que hem començat.

Aquestes festes de Nadal les he viscudes amb intensitat, però ja que parlem del ràpid que passa el temps, m’agradaria ressaltar que vàrem celebrar el 60è aniversari del casament dels meus pares.

Va ser una trobada molt familiar i agradable, en què recordo especialment les paraules de la meva mare que va dir: “Han passat sense donar-nos-en compte”.


Tornant a coses que han estat remarcables de la gestió municipal, no vull deixar de banda la Cavalcada de Reis, que és una de les organitzacions més complexes que hi ha, s’han de lligar molts temes, tot és molt fràgil, costa molt arrencar a la primera presentació que és a can Massuet del Far, però un cop ho vàrem fer, tot va anar com una seda, un pèl tard, això sí, però ens vàrem anar recuperant sense cap incidència remarcable que fes trontollar l’esdeveniment.

Per cert, va ser una Cavalcada de nivell, amb unes carrosses extraordinàries. A molts municipis els agradaria tenir les nostres carrosses. Amb entitats, col•lectius i, sobretot, amb un voluntariat que s’esforcen per fer lluir una nit tan màgica i especial com és la nit de Reis.

Molta expectació als tres nuclis de població, que encara reforça més l’esforç que ha fet tothom per a l’esdeveniment. Esperem que aquesta màgia tan especial ens duri durant tot l’any 2012.

A tothom, un bon any!