JA ESTEM AL NADAL

Doncs sí, una altra vegada ja tenim aquí les Festes de Nadal. Per als que em seguiu, us demano disculpes perquè tinc el bloc una mica deixat i els que em coneixeu sabeu que durant el mes de desembre estic força carregat de feina, degut a què sóc aficionat a cultivar arbres de Nadal i aquest és un moment àlgid, ja que conjuntament amb la meva família portem una intensitat extraordinària. Tot i això, la feina que em pertoca fer en cap moment queda aturada, però aquestes aficions extres, com la d’escriure al meu bloc, a vegades, queden en segon terme.

Ara toca felicitar les festes, però deixeu-me que us expliqui un fet que considero remarcable i important per al nostre municipi.

No fa massa dies, un grup de veïns i veïnes de Canyamars es va presentar oficialment a l’ajuntament, per donar a conèixer una iniciativa d’associacionisme al nucli de Canyamars. Aquest grup es diu Junts per Canyamars. Dins d’aquest grup hi ha persones que sobradament han demostrat que tenen capacitat per organitzar actes per a la col•lectivitat i ara tenen aquest sentiment de fer aquest esforç especial per mantenir viu el nucli de Canyamars, recuperant temes que s’havien perdut, com poden ser l’esplai, el Pessebre Vivent, els Pastorets, les Caramelles, i posant-se a disposició de l’ajuntament i de qui sigui per reforçar el que en aquests moments té valor emergent a Canyamars, com poden ser la Fira de Bosc, la Festa, Major, l’Aplec de Sardanes, ...

La reunió amb aquest grup de veïns/es, en representació d’aquest col•lectiu, va ser molt distesa i molt agradable i vàrem entrar a parlar del potencial que tenim a nivell associatiu, concretament a Canyamars, que si la Germandat, que si el col•lectiu de Kina Canya i, especialment, el Sot del Gall. El president del col•lectiu Junts per Canyamars va definir el Sot del Gall com una de les entitats amb més capacitat de fer feina productiva de les que hi ha en el municipi, ja que difícilment es podrà superar en el futur.

Tot aquest fenomen és cíclic i d’això en som conscients, perquè la vida dóna moltes voltes, però del que sí que ens hem d’alegrar és que el món associatiu creix i el que hi ha és potent, aquest és un dels patrimonis més valuosos que tenim al nostre municipi.

Us desitjo unes molt Bones Festes i que el 2012 sigui un any ple de salut i que el nostre esforç del dia a dia ens sigui recompensat d’una manera justa.

EM COMENÇO A TROBAR CÒMODE A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Ja he assistit a algun ple a la Diputació de Barcelona i avui s’ha fet un d’extraordinari per aprovar els pressupostos per a l’any 2012.

En el debat que s’ha fet abans de la celebració d’aquest, el grup del que formo part, el PSC, ha fet diverses aportacions que han servit perquè el punt s’aprovés per unanimitat. S’ha aconseguit el compromís que durant els primers mesos de 2012 s’inclogui una partida important de diners per ajudar als ajuntaments de la província de Barcelona a fer front a la despesa corrent, que és un dels ossos més durs que tenen les administracions locals.

Les meves aportacions han estat des d’una visió d’un municipi petit, doncs sóc el diputat que presideix l’Ajuntament amb el nombre d’habitants més baix, allà es troben regidors de Barcelona, Badalona, Hospitalet...., de capitals de comarques i tots són municipis de milers de persones empadronades.

He pogut captar que moltes vegades se’ls hi passa per sobre temes que poden ser menors però importants per als municipis petits, i és molt gratificant quan has pogut incidir amb la persistència per ajudar a aquests Consistoris amb menys població.

La veritat és que és una altra història molt diferent dels llocs on havia estat fins ara, doncs com ja sabeu vaig ser el president del Consell Comarcal del Maresme i entre aquest i l’ajuntament hi ha una realitat semblant ja que les coses s’han de treballar molt durament per poder-les assolir.

Com us dic m’estic trobant còmode i crec que puc fer una molt bona feina durant tot aquest mandat.

Treballant per l’eficiència energètica

Un dels molts objectius que tenim en aquest mandat, és el de transformar tot l’enllumenat públic del municipi en lluminàries de baix consum, així com també transformar tots els quadres elèctrics, fins i tot, l’estesa de cables que en alguns indrets encara no està en cable trenat, amb la finalitat de tenir una instal•lació nova i amb un consum que sigui el més baix possible.

Gràcies a algunes subvencions, ja havíem fet molts canvis de lluminàries a can Massuet del Far, que és el nucli on hi ha més punts de llum, concretament 810. A Canyamars n’hi ha 172 i a Dosrius 376, incloses les rotondes i els polígons industrials de competència municipal.

En total tenim 1.358 fanals, que fent una inversió considerable hi pot haver un estalvi notable. Per això, la Diputació de Barcelona està fent un anàlisi molt acurat del que és necessari, amb la finalitat que acabi amb un procés de licitació i que les empreses del sector es puguin presentar per fer tota aquesta transformació. Amb l’estalvi que pot representar la factura del consum elèctric, es pot anar pagant la inversió que inicialment es requereix.

Ja us explicaré més coses a mesura que vagi avançant tot aquest tema, però ja comencem a tenir dades importants i penso que pot ser una cosa molt interessant per al nostre municipi.

Representació important a la planta de residus sòlids urbans

La setmana passada es va constituir la nova direcció del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, és a dir, la planta que anomenem de la brossa, on hi ha la incineradora, com equipament principal, entre molts d’altres per fer el tractament dels residus, bàsicament del Maresme.

En aquesta nova constitució he estat nomenat vicepresident, el president és l’alcalde de Mataró, el Sr. Joan Mora, i és tradicional que el vicepresident sigui d’un partit polític diferent, amb l’esperit de buscar el màxim consens possible.

De fet, el municipi de Dosrius fa poc temps que està dins d’aquest consorci. Quan es va constituir, els responsables polítics de torn no varen considerar pertinent ser-hi, però, finalment, hem entrat dins d’aquest consorci com a membres de ple dret.

Aquest càrrec em fa especial il•lusió, perquè es tracta d’un món molt interessant, ja que fa referència a tot el tema del tractament dels residus: la recuperació, la reutilització, tota l’energia que es pot generar amb la transformació de la brossa, ...

UNA ALTRA FESTA MAJOR D’HIVERN

Aquest cap de setmana passat hem tornat a celebrar la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria, la que anomenem d’hivern. Una festa que al meu entendre s’ha de tornar a reinventar, ja que alguns dels actes que es varen organitzar, malgrat ser molt interessants, no tenien la participació de públic que es mereixien.

Per altra banda, sí que n’hi ha d’altres que mereixen tenir continuïtat. Tot i això, tant el format com la definició d’aquesta festa major d’hivern de Dosrius penso que s’ha de posar sobre la taula i la comissió organitzadora d’aquests esdeveniments ha de donar-hi voltes per definir-la de nou.

Però la que hem fet ja l’hem viscuda i ressaltaria tres o quatre actes que contemplaven el programa i que cal remarcar. Tant el divendres al vespre com el dissabte al matí vàrem viure amb l’Ernest Borràs. Va ser Interessant escoltar, sentir, estar al costat de l’Ernest i de la Berta captant les seves obres i, sobretot, els seus valors i plantejaments de la vida.

El dissabte al vespre va tenir lloc el sopar i el ball. Aquesta festa va ser molt digne, ja que per un preu econòmic vàrem tenir un sopar fet exclusivament per la comissió de festes, coent les mongetes, les botifarres i els llardons, amb l’esperit de reduir costos i despeses. Tot això a base del seu sacrifici, esforç i treball. La nit es va viure amb molta intensitat, tant el sopar, com el ball, com la relació entre les persones. Es veia un pavelló animat, alegre i que la gent s’ho passava molt bé.

El diumenge al matí va tenir lloc la Fira d’Entitats, que a causa de la pluja es va haver de fer al pavelló. També es van experimentar molt bones sensacions, ja que la gent estava animada. En aquest acte es va poder comprovar el gran capital de patrimoni que tenim, que és el món de les entitats, sigui quina sigui la seva finalitat. Va ser un matí intens. També cal ressaltar que arreu del poble hi havia persones que es varen apuntar a la cursa popular d’orientació. Tot i plovent, podies veure i captar la seva concentració per cercar les fites que l’organització va instal•lar.

El diumenge a la tarda es va acabar la festa, amb la ballada dels gegants, la festa infantil i la típica xocolatada, que va tancar els actes.

Com bé dic, ja n’hem passat una altra, ara cal preparar la següent, que ja serà l’any vinent.

El problema de l’atur

Ahir varen sortir les dades de la situació en què es troba el Maresme en referència a persones apuntades a l’atur, durant el mes d’octubre.

Al Maresme hi ha un total de 38.094 persones aturades, que representen un 16,66% de la població activa. Mai s’havia arribat a aquesta xifra, des què es comptabilitza mes per mes.

Hi ha municipis de tota mena, alguns que superen més del 20% de la seva població activa, com poden ser Pineda de Mar i Mataró i d’altres que estan per sota del 10%, com poden ser: Alella, Cabrera, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana.

Pel que fa al municipi de Dosrius, estem al 14,62%, això vol dir 410 persones que estan apuntades a l’atur, cercant feina.

Aquest mes d’octubre, Dosrius ha estat l’únic municipi, dels 30 del Maresme, que ha tingut una disminució de 10 persones menys aturades. Tot i això, 410 persones són moltes, massa i hem d’intentar activar tots els mecanismes possibles per ajudar a cercar feina a tots/es els/les que no necessitin.

Ja tornem a estar a finals de setmana

Això d’haver-hi una festa entre setmana i d’haver canviat l’hora provoca la sensació que et roben els dies i que de cop ens hem menjat una setmana més per tirar endavant les feines que habitualment es fan en dies laborables.

Aquestes quatre línies són per dir que he obert un compte a Twitter per anar penjant coses del moment. Malauradament, m’ocupa bastant temps, ja que amb els dispositius de butxaca que faig servir arriba el senyal fluix i costa molt descarregar els arxius que t’interessen, però seré persistent i a veure si m’hi enganxo.

No volia deixar passar l’oportunitat, malgrat que ja hagin passat uns dies, de fer un petit comentari de la prova tot terreny que es va celebrar, el passat diumenge dia 30 d’octubre, a la Quintana de can Gel de Canyamars.

Va ser una prova de tres hores de resistència amb motos tot terreny, que una vegada més el Moto club Canyamars va organitzar amb un grau d’excel•lència. Com sempre, van treballar perquè tothom sortís satisfet: públic, corredors i aficionats. La veritat és que ho varen assolir, no sense la por de si podrien realitzar la cursa, per amenaces de mal temps. Però el temps canviant de pluja a sol, va ser extraordinari per tenir el terreny en perfectes condicions per a la pràctica d’aquest esport, ja que no va haver-hi ni una gota de pols i el resultat final va ser de tothom satisfet.

Una demostració més del gran potencial que tenim al nostre municipi. Quinze dies enrere la Fira del Bosc, un èxit total, ara la cursa tot terreny, un altre èxit, i així podem anar explicant que la gran diversitat de gent enrotllada en organitzar esdeveniments, siguin del caràcter que siguin, fa que el nostre municipi tingui una vitalitat extraordinària.

Estem en una època per gaudir-la

Doncs sí, els que coneixem el municipi de Dosrius sabem que els mesos de setembre, depenent dels temps que faci, octubre i novembre són els que et generen més sensacions: arriben les pluges de la tardor, al darrere d’un dia ple d’aigua en ve un de assolellat, els colors es van transformant degut a què la vegetació es va preparant per a l’hivern, la temperatura és molt agradable, el sol escalfa, però sembla que t’acarona, els matins fresca, però sense ser freda, tot s’està preparant per al desembre, gener i febrer, els mesos més gèlids de l’any.

Si tenim sort i es fan bolets gaudirem d’aquesta pràctica que tota la vida ens ha apassionat.

En definitiva, viure al municipi de Dosrius durant els mesos de setembre, octubre i novembre genera un d’aquells plaers difícils d’explicar.

La gent sensible i que li agrada connectar amb la natura ho sap i ho experimenta amb intensitat.

EN PAU SÁNCHEZ

El dilluns passat vàrem enterrar en Pau Sánchez, que tenia 50 anys. Era una persona molt coneguda, un amic de feia molt de temps, ja que ambdós vàrem formar part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius durant el mandat 1999-2003, treballant colze a colze en tots els temes que ens vàrem anar trobant. Tots dos érem nous davant la responsabilitat de gestionar l’administració local, conjuntament amb altres companys i companyes.

Recordo aquelles reunions d’hores i hores per intentar posar-nos al dia de tots els temes que teníem entre mans.

Va ser una època molt dura, però alhora satisfactòria pels resultats assolits. Ell era molt exigent, buscant l’excel•lència, però també era una persona amb la qual s’hi passava bones estones, ja que sabia compaginar el treball amb el bon menjar, el bon acudit i la bona companyonia, un equilibri important per saber afluixar quan hi ha les tensions del dia a dia.

Era molt amic dels seus amics i companys de feina. Tenia respecte pels seus superiors i estava enamorat de la seva família, de la seva Mavi, d’en Pau i de la Maria .

A ell ja no el tornarem a veure més entre nosaltres, la maleïda malaltia dels atacs de cor se’ns el va endur, però el recordarem com una persona amb la qual era agradable parlar, que li agradava fer les coses ben fetes i que en moments de distracció era el primer que et feia riure.

Pau, això no ens ho havies d’haver fet, però malauradament no has pogut triar, sabem que no era la teva voluntat, que tenies molts projectes amb la teva família i el més important era veure créixer els teus fills, però també ens toca viure aquestes males experiències en aquesta vida de tans sotracs, i durs com aquest.

EXPRESSO MOLTES COSES

Han passat moltes coses i a mi em dóna la sensació que no les he pogut plasmar al meu bloc, tot i que mirant l’última entrada veig que tampoc fa tants dies que la vaig fer, però sí que han succeït mogudes importants, per una manca de temps, no de ganes, no les he pogut plasmar.

En primer lloc, volia fer un esment especial a la festa de la Gent Gran, que es va celebrar el dia 12 d’octubre. Per a mi és la trobada en la que hi ha més càrrega emocional de totes les que es fan durant l’any. Es capten molts sentiments, moltes emocions, molts missatges i també molta felicitat. Enguany va ser un èxit, amb unes modificacions del format, que tothom va aplaudir.

Vull fer una agraïment molt especial a totes les persones que fan possible aquesta festa, així com a d’altres que amb la seva col•laboració la fan lluir.

Un altre esdeveniment que hi ha hagut en aquests darrers dies ha estat la Fira del Bosc Medieval de Canyamars, enguany amb més parades, noves atraccions, amb més col•laboració per part de les entitats del municipi i amb una organització excel•lent, ja que es viu amb intensitat qualsevol detall, sense mesurar l’esforç que s’ha de posar per arribar a l’objectiu que es vol assolir. Es fan esforços gairebé inhumans, és incomprensible que es pugui aguantar durant tantes hores al peu del canó, amb tota la tensió que representa, però qui viu amb intensitat la gestió municipal, no mira prim a l’hora de posar el seu el seu treball, per aquest motiu els resultats són extraordinaris.

Un cop més, el Sot del Gall de Canyamars va estar excel•lent en tota l’organització del sopar medieval del dissabte al vespre.

Tant el dissabte com el diumenge Canyamars va ser referent per de milers de persones que no es van voler perdre aquesta fira, amb la magnitud i el cos que està agafant.

PAGUEM LES CONSEQÜÈNCIES DE TENIR UN GOVERN DE DRETES

Tots sabem que és un govern de dretes o esquerres, i des de què a la Generalitat de Catalunya governa CIU i, estem vivint un seguit de retallades a les coses més essencials, les quals afecten directament als treballadors/res.

Aquestes retallades s’expliquen per la situació econòmica actual, però el primer que va fer és suprimir l’import de successions als patrimonis més elevats i/o a les grans fortunes del nostre país i, amb això, es deixa de recaptar 400 milions anuals que és el 50% de la retallades en sanitat i ensenyament que s’han planificat per part de Convergència i Unió.

Per això quan el president Mas va a veure a la patronal, aquests li aplaudeixen les retallades i, bàsicament, l’aplaudiment deu ser per la supressió de l’impost de successions, perquè de ben segur la majoria dels assistents a la sala deuen ser beneficiaris i tot això, a costa dels treballadors que li retallen els serveis essencials.

Crec que haurien de tenir una altra actitud

És ben cert que estem en un moment de recessió i que hi ha famílies i persones que tenen una situació complicada i estan a la recerca de poder resoldre el tema de la feina o bé miren de millorar els seus ingressos. També tenim les famoses retallades pertot arreu: sanitat i educació principalment.

Tot això és un tema mundial, si Grècia peta darrere hi anirem tots, està en perill l’euro.

Amb aquestes línies he resumit una mica el dia a dia de les notícies, però també hi ha notícies positives, altres maneres d’enfocar la informació, ja que en aquests moments dóna la sensació que qui diu el missatge negatiu més gros és millor periodista. Fins i tot, molts d’aquests líders del món de la comunicació prenen partit i en lloc d’informar escriuen la història dels bons i els dolents. Deu ser així com se senten més homes!

Penso que amb aquesta actitud es fa un flac favor a l’ànim de tots plegats.
A més a més, una cosa que a mi personalment em revolta és que tinguin la possibilitat de parlar-ho en un mitjà d’audiència notable, essent partidistes a l’hora de donar aquestes notícies negatives.

Demano, des del meu senzill bloc, que el periodisme serveixi per donar notícies en positiu, buscar solucions o donar la notícia de qui busca les solucions i qui està treballant per aconseguir-les i no transformar el dia a dia de les notícies amb més depressió per a qui les llegeix, les escolta o les veu.

Què “guapo” que és treballar amb gent que té il•lusions!

Cada vegada capto més la bona relació que es va forjant entre tots els membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius.

Quan hi ha aquest bon rotllo i a més a més hi ha projectes i reptes importants a assolir i veus que la persona que els treballa et transmet il•lusió i ganes, perquè els viu amb intensitat, tot plegat fa que la feina es converteixi en apassionant i més si trobes el camí a seguir perquè el projecte sigui una realitat.

Ara, en aquests moments, tenim un projecte d’aquests i, de mica en mica, anirem fent camí. No sé si arribarem a assolir-ho, però hem trobat la via a seguir, tenim programats contactes, parlar amb aquest i amb aquell, hem iniciat passos administratius i visualitzes la possibilitat que el que somies sigui palpable i real.

A poc a poc, allò que has escrit en un paper, que ja ho veus prou complicat, pot anar-se fent realitat gràcies al factor de qualitat d’un grup humà. Per tant, tens ganes que arribi la reunió perquè cadascú pugui explicar els seus projectes i viure’ls, tots plegata.

Us aniré informant, però tenia ganes de plasmar aquesta visió, perquè quan l’escric em dóna la sensació que aquesta il•lusió la trasllado a més persones.

El que costa tenim empresa per a la neteja dels centres educatius

Després d’un procés molt llarg, que pràcticament ve d’abans de les eleccions en què es va iniciar la licitació de la neteja de l’escola bressol, el CEIP del Pi i l’escola Encarnació Fonoll, que fins i tot s’ha agut de publicar al Diari Oficial de la Unió Europea, ja que es tracta d’un contracte de magnituds importants, que tècnicament es diu procediment harmonitzat.

Ha estat un expedient amb una tramitació llarguíssima, però els serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament han fet una feina exemplar. Ha estat un procés llarg i costós de temps, però amb una facilitat i simplificació per part dels tècnics municipals que en aquests moments tenim a l’ajuntament, que fa que els valori d’una manera molt positiva.

Finalment, avui he tingut una reunió amb l’ empresa que ha quedat, diem finalista, ja que tècnicament no està l’expedient tancat. L’empresa es diu CLECE, especialitzada en neteges d’espais i de llocs privats. Segons m’ha comentat el seu responsable, que treballa la zona que va entre Barcelona a la Jonquera, a finals de mes té més de 2.000 nòmines per pagar i un dels problemes més grans que té és que a les administracions se’ls fa difícil complir amb els pagaments concertats.

Des de l’Ajuntament els hem comentat que en els darrers dos anys cap pagament s’ha endarrerit més del que preveu la llei, i en un futur esperem seguir en aquesta mateixa línia que ens vàrem marcar a l’inici d’aquesta crisi.

Tenim l’ajuntament ordenat pel que fa a l’aspecte econòmic, ja que vàrem ensumar que “pintarien bastos” a mitjà i llarg termini i vàrem prendre decisions que en aquells moments eren difícils, però ara recollim el seu fruit.

Us asseguro que no ho oblidaré mai

Una de les tantes coses que em toca fer com alcalde, i la veritat és que la faig molt de gust, és la celebració de casaments o aniversaris, com ara noces d’or o noces de plata, fins i tot, he fet presentacions de nadons en societat. Aquesta feina la faig molt a gust. El dissabte passat vaig fer dos casaments. Un al migdia, molt correcte i amb moltes ganes per part dels organitzadors i un altre a les sis de la tarda.

Aquest de les sis de la tarda va ser el d’en Gil i la Laura. Molts haureu pogut veure les pancartes anunciant el seu casament, que com ells diuen va ser un casament de “viejos roqueros”.

Us ben asseguro que no oblidaré mai la festassa que es va fer a les Colònies Forestals. Tothom hi va posar les ganes d’una manera molt apreciable i la forma en què va començar la cerimònia va ser de una manera no convencional, però molt original, ja que va situar a tothom, a mi el primer, en un estat molt especial per poder viure amb intensitat aquella celebració.

Us explicaré l’inici. El nuvi estava al lloc on li pertocava, el públic omplia la sala de gom a gom. Al moment que la núvia va entrar i es dirigia cap on estava el nuvi, va fer-ho amb un micròfon a la mà i cantant una cançó, que devia ser molt especial per a tots dos, i ell l’esperava amb una guitarra elèctrica acompanyant-la durant tota la cançó. Això va durar de cinc a set minuts. Al començament la música va ser molt suau, però a mesura que avançava anava agafant força i als dos o tres minuts finals veies llàgrimes d’emoció entre el públic. Quina veu que té la Laura i com tocava la guitarra en Gil!

Amb aquest començament vaig captar que tots varen viure amb intensitat la cerimònia, amb participacions d’amics i amigues, fins i tot, a l’hora dels anells va haver-hi un intercanvi d’obsequis diferent i així fins al final, sorpresa rere sorpresa i, de tot el que es feia i el que es deia.

Laura i Gil, no puc més que agrair-vos que m’haguéssiu convidat a participar en aquesta cerimònia tan espectacular. Us desitjo que sigueu molt feliços i que aquesta imaginació que heu demostrat us acompanyi en tot mome

Sort que portem anys fent les coses amb molt d’ordre

Estem començant a treballar els pressupostos i les ordenances fiscals per a l’any 2012 i les notícies externes de compromisos contrets per altres administracions es redueixen per totes bandes. O sigui, les aportacions ordinàries que any rere any pertoquen al nostre ajuntament van disminuint, amb el conseqüent desequilibri que això ens genera.

Posaré alguns exemples, de l’any tancat de 2009, del Fons de Cooperació Local que ve de l’Estat Espanyol tenim un negatiu de -170.000,-- euros. Això es produeix perquè mes rere mes ens avancen uns diners per anar tenint liquiditat, es tracta d’un percentatge dels impostos que tenen previst recaptar i els transfereixen als ajuntaments, com poden ser l’IVA, la renda, ... Un cop han tancat l’any comptable, si els ingressos de l’Estat han baixat, també ens baixen els de l’ajuntament o bé ens descompten la diferència, perquè és negativa. Era molt agradable trobar-se amb el que havia passat alguns anys, que a l’acabar l’any t’ingressaven més diners, perquè havien recaptat més del previst, però actualment és a la inversa.

Una altra notícia desagradable que hem tingut fa referència al copagament de l’escola bressol. Uns anys enrere es va signar un acord entre la Generalitat i els ajuntaments per crear milers de places d’escola bressol, pagant una tercera part la Generalitat, una tercera part l’Ajuntament i l’altra tercera part les famílies beneficiàries. El càlcul que s’havia fet al seu moment era que la Generalitat aportaria 1.800,-- euros/nen-a i curs. En aquests moment només ens en garanteixen 1.360,-- i en cas que tinguin recursos poden arribar als 1.600,-- euros. Això ja és greu, però encara ho és més que ho apliquin al curs 2010-2011, que ja està tancat, amb el conseqüent dèficit i desequilibri que comportarà a l’ajuntament.

Torno al principi, sort que portem anys fent les coses ben fetes, tenint un control molt exhaustiu de la despesa, ja que hem fet números molt reals. Per aquest motiu, hem anat disminuint l’endeutament, no estem per tirar coets, però la bona feina feta anys enrere es nota a l’hora d’afrontar aquests desajustaments.

LA MARXA NOCTURA UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ I ORGANITZACIÓ

Aquest cap de setmana hem tingut dos actes de rellevància al nostre municipi.

El diumenge es va celebrar un any més la trobada de puntaires, organitzat per les nostres puntaires, convidant a altres colles de municipis del nostre entorn a passar una matinada de diumenge de germanor, amb l’esperit de compartir una bona estona tots plegats. Com sempre va ser un èxit, malgrat que per primera vegada ho varem haver de fer fora dels carrers habituals i ens vàrem desplaçar al pavelló atès que hi havia previsió de pluges fortes.

El dissabte al vespre, es va organitzar la 2a marxa nocturna a Canyamars. La primera va ser l’any passat però degut a compromisos no vaig poder participar, però enguany veien els seus organitzadors amb tantes ganes de superar-se en referència a la primera ja celebrada, vaig ajustar la meva agenda i em vaig apuntar.

La trobada va ser a la Plaça de l’Església la qual era plena de persones amb ganes de sortir a caminar, aproximadament unes 300, però en cap moment vaig captar aglomeracions, ni cues entre els participants. L’organització va dividir la sortida i entre un i dos quarts de nou ho van fer els que la feien caminant i al cap de ½ hora els que feien el recorregut corrents. De seguida , i a mesura que ens endinsàvem al bosc varem haver d’utilitzar els lots per il•luminar el camí. Va ser una nit molt calorosa, però amb un ambient excel•lent: avis amb els seus nets, persones vingudes de lluny del nostre municipi, famílies senceres, grups d’amics, en definitiva, tothom vivia la seva festa.

Va ser tot molt agradable fins arribar a Can Rogent, però després venia el tros dur fins a Can Vallalta on els organitzadors havien preparat un avituallament de fruita, aigua..., doncs tothom arribava molt cansat. El recorregut estava molt ben senyalitzat amb cintes per evitar accidents i amb un desplaçament de gent predisposada a ajudar amb el que calgués i, al final, arribant a la Plaça de l’Església de Canyamars, trobaves als organitzadors i altres persones preparant l’entrepà de llom o botifarra, depenen el que havies demanat.

En principi semblava una marxa poc complicada però, a l’endemà, la musculatura d’alguna part del cos estava inflamada però el dolor el podies suportar força bé, quan pensaves que havies fet una cosa sana.


A tots ells moltes gràcies.

En Xevi ens marxa

Doncs sí, molts dels que llegiu i seguiu aquest bloc, en principi, no sabreu de qui us parlo, però ja us aniré explicant qui és en Xevi.

Ell treballa a una de les dues caixes que operen al nostre municipi, concretament a la de l’estrella. Durant gairebé cinc anys, s’ha fet càrrec de l’atenció al públic -per cert una atenció excel•lent- d’aquelles que no et fa cap respecte anar a aquesta entitat financera i exposar el que sigui, així m’ho han transmès molts veïns del municipi.

És un home que s’aboca el cent per cent i més a la seva feina, per donar un servei d’excel•lència, amb una empatia que captes quan li exposes la teva necessitat i la seva bona fe fa que et generi tanta confiança, que s’ha convertit no només en un gestor dels teus comptes, crèdits, hipoteques, ..., sinó també en aquella persona de confiança tan necessària en aquests llocs d’atenció al públic.

Ell ha estat un dels empleats que més bons resultats ha obtingut a la nostra comarca, dins la seva categoria, a la seva empresa. Per aquest motiu, marxa a una altra oficina de l’entitat en la qual treballa, per fer una feina superior de la que habitualment ha desenvolupat entre nosaltres.

Estic convençut que a les persones que el coneixen i hi tenen tracte directe, els sabrà greu -com a mi- no poder disposar d’aquesta persona tan eficient, tan amable i tan servicial, que et trobes quan t’asseus davant de la seva taula. Però la vida té una evolució i el bon treball, la responsabilitat, la implicació, ... tenen la seva recompensa, malgrat que ens aquest cas a alguns ens sàpiga greu que marxi de Dosrius.

Xevi, sé que has estat més que un gestor dels estalvis i dels comptes corrents, un confessor de confiança i això és perquè tu la generes. Per aquest motiu tens aquests bons resultats i la confiança dels clients que et pertoca gestionar.

Espero que tinguis molta sort, sé que el teu tarannà t’ajudarà. També vull que sàpigues que et trobarem a faltar i que estic convençut que de tots els empleats i empleades que han passat per aquest municipi, treballant en el mateix sector, tu has estat dels més valorats i seràs dels més recordats, per la teva manera de ser.

Un cop més, que tinguis molta sort!

Hem tornat a viure un altre Aplec de Muntanya a Canyamars

El passat dissabte dia 10, es va tornar a organitzar, per part de l’Associació Cultural El Sot del Gall de Canyamars, el 54è Aplec de Muntanya de Canyamars, enguany amb un format diferent del de la resta d’edicions, ja que la primera part de les sardanes es va fer el dissabte a la tarda, després va venir un sopar i la segona part de sardanes va tenir lloc a la nit, a la Plaça de la Germandat.

Aquest canvi es va produir perquè la Diada de l’Onze de Setembre va caure en diumenge i l’aplec sempre s’organitzava el cap de setmana més proper a la Diada Nacional de Catalunya, que al ser dia festiu va fer que pràcticament fos impossible poder contractar alguna cobla.

L’assistència al torn de tarda va ser fluix, però va sorprendre la gran quantitat de participants al sopar, molt ben organitzar per al grup de joves, homes i dones del Sot del Gall. Això ja delatava que el torn de sardanes de la nit seria molt més nombrós d assistència.

Va fer una temperatura excel•lent i els dansaires van mostrar moltes ganes de ballar i viure les sardanes que anaven tocant les cobles contractades.

Es captava un aplec amb sentiment i això m’ho van traslladar moltes persones que venien de fora del nostre municipi, encoratjant-nos perquè l’aplec continués, ja que altres s’havien quedat pel camí, tot i que es feien en municipis amb molta més capacitat econòmica que el nostre.

L’èxit d’aquest aplec l’hem d’agrair a aquest grup del Sot del Gall, que a base del seu esforç i treball se l’ha carregat a l’esquena i l’està recuperant i de quina manera. Per aquest motiu no puc més que agrair-los la feina desinteressada que realitzen cada vegada que s’ho proposen, sigui l’acte que sigui. Per això quan es parla de Canyamars, un dels patrimonis més potents que tenen és la capacitat d’organització d’actes per part de les entitats constituïdes.

Parlant d’entitats constituïdes n’hi ha una que també té molta empenta, que és Quina Canya! I es demostra amb el plantejament que estan fent organitzant la segona caminada nocturna. Una altra oferta lúdica per al proper dissabte 17, que segons els participants a la primera edició va ser una nit d’excursió, de marxa, de caminada, molt ben organitzada per aquest grup que també ha sorgit. Un altre patrimoni que a Canyamars i al nostre municipi tenim, del qual ens hem de sentir orgullosos. A tots, endavant!

Prendre decisions quan es té responsabilitat de governar, o no

A l’actual sistema hi ha gent governant i persones que estan a l’oposició. És molt fàcil des de l’oposició anar dient com s’ha d’actuar o quines decisions han de prendre els que tenen la responsabilitat d’anar decidint dia a dia.

Ara amb tot això de la modificació de la Constitució s’ha vist clarament que els que s’hi juguen poc, perquè saben que ni ara ni més endavant decidiran, van fent exclamacions i tenen actituds molt de cara a la galeria, però jo considero que era de vital importància fer aquest canvi tan aviat com fos possible, ja que portem molt de temps amb feblesa, fruit de la crisi tan llarga que estem patint i en aquesta societat que tot succeeix tan ràpid, molt més del que ens agradaria, cal prendre decisions urgents.

Aquest canvi de la Constitució limitant l’endeutament de les administracions és vital, ja que si l’administració pública, a conseqüència de la seva situació d’endeutament, no pot fer inversió, això repercuteix molt directament en l’economia del dia a dia.

Posarem un exemple, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’any 2009 va invertir uns 350 milions d’euros en infraestructures. Per a aquest exercici té previst invertir al voltant dels 25 milions d’euros, a causa del seu endeutament, i així podríem anar dient i escrivint molts exemples.

Entenc que partits com CIU, ERC i ICV es belluguin pel tacticisme polític i electoral, però qui té la responsabilitat sap que la decisió presa, a mitjà termini, ens pot anar molt bé.

El cas que és especial és el del Sr. J.A. Duran i Lleida que mai ha tingut competències de gestió i sempre diu allò que han de fer els altres. A sobre, surt com el polític més ben valorat, perquè mai se li pot reclamar haver pres una decisió incorrecta.

REPRENEM LA FEINA ORDINÀRIA

Aquest agost ha estat molt intens, principalment marcat per les 3 festes majors, i vull felicitar a les persones que han fet possible 12 dies tant especials, de festa, retrobament....

També m’agradaria fer un reconeixement molt especial a tot el cos humà del departament de Cultura d’aquest Consistori, liderat per la regidora que ha estat al peu del canó gestionant totes les circumstàncies que anaven succeint d’una manera exemplar.

No entraré en detalls, però si que vull fer un esment especial de la mala estona que varem passar el dissabte 3 de setembre en plena festa major de Dosrius per la defunció de l’Adelaida. Una persona que vivia les festes, en especial, i també el que succeïa al municipi i gran coneixedora de la seva història. Ella que anava a l’esperat concert, va tenir el final de la seva vida. Tot i haver estat atesa com mai ha estat una parada cardiorespiratoria, segons varen dir els metxes, malauradament els intents de reanimació van ser inútils. Vagi el més sincer condol a la família de l’Adelaida.

Es presenta un setembre, més ben dit, fins el final de l’any molta feina i amb molts reptes però, he captat al tornar de vacances, que hi ha moltes ganes per part de l’equip de govern i dels treballadors de l’Ajuntament de tirar endavant la gestió de l’interès públic.

Ja entrem en plenes vacances

A Mataró són les Santes i dóna la sensació que quan arriben aquestes festes a la nostra capital de comarca es paralitza tot. Al nostre municipi, la Festa Major de Canyamars, que normalment és l’últim cap de setmana de juliol, dóna el tret de sortida a les festes majors i a l’entrada d’agost, que per excel•lència és el mes més important de vacances.


Jo també aprofitaré aquest mes d’agost per desconnectar al màxim possible del dia a dia intens que ens porta aquesta feina que vivim amb tanta passió, però tothom diu el mateix, cal fer una desconnexió total per tornar el mes de setembre amb les bateries carregades, amb la finalitat d’emprendre els nous projectes i la gestió que tenim encomanada amb la màxima energia. Per tant, el meu bloc quedarà aturat durant uns dies.


Serveixin aquestes quatre línies per desitjar molt bones vacances a tots/es els que les facin i molt bon agost a tothom!

FESTES MAJORS

Estem a l’entrada d’un estiu dur, calorós, però que també és sinònim de festes majors. Se n’estan preparant tres: la de Canyamars, la de can Massuet del Far i la de Dosrius.

En total dotze dies de festa, en algunes ocasions amb actes senzills, però que no deixen de ser valuosos, ja que són durant els dies de la festa major, diades que tenim com a referència de retrobament per saludar-nos, per fer la xerradeta amb algunes de les persones que la festa major fa bellugar.

Començarem a Canyamars el 28 de juliol, un dijous cap al tard, col•locant una senyera a l’entrada del poble. Per cert, la que es va instal•lar a Dosrius és motiu d’orgull per a molta gent del nostre municipi i la gent de Canyamars també l’ha sol•licitada. Per aquest motiu, el primer dia de festa major hissarem la insígnia més important del nostre país, la senyera.

Després de la festa major de Canyamars vindrà la de can Massuet del Far, amb quatre dies de diferència, amb el mateix objectiu, que la gent gaudeixi, que es bellugui, que participi de la festa. Que totes les bones sensacions de la festa es puguin encomanar als veïns i veïnes i que tothom surti al carrer, on imperi i regni un bon ambient, un aire de festa i esbarjo.

A les acaballes de l’estiu, la festa major de Sant Llop, que precisament enguany comença el dia 1 de setembre, que és Sant Llop i que cau en un dijous. La nostra plaça de tota la vida, on hem començat les últimes festes majors, es tornarà a omplir de gom a gom, menjant els entrepans i fent capelletes xerrant i intercanviant opinions de tota mena, sigui quin sigui l’acte que s’organitzi després del sopar.

I així fins al diumenge dia 4, en què s’acabaran les festes majors d’estiu de l’any 2011, per tornar a reprendre un altre setembre i encaminar la tardor al nostre municipi.

Un any més, vull fer un reconeixement molt especial a totes les persones que es dediquen a l’organització d’aquestes festes majors, ja que porten moltes reunions, han donat moltes voltes per intentar fer un programa atractiu, distret, divers, perquè tothom pugui gaudir d’aquests dies tan assenyalats.

Doncs, vivim amb intensitat aquests dotze dies de gresca, d’il•lusió, de moguda al carrer,...

Que tinguem tots i totes unes molt bones festes majors!

L’ALCALDE DE DOSRIUS JA ÉS DIPUTAT

Doncs sí, divendres de la setmana passada es va constituir la Diputació de Barcelona i la veritat és que fa respecte, però no un respecte de por o de pànic, sinó que un respecte per la magnitud dels polítics amb els quals et bellugues.

Fins ara estava al Consell Comarcal del Maresme, que és una administració amb la que tots hem treballat molt, i l’hem posada com a referent de les administracions de segon nivell, per tot el que s’ha aconseguit i la gestió que s’està realitzant, però els polítics érem els alcaldes de la comarca, regidors o regidores dels trenta municipis, tots coneguts.

Ara a la Diputació de Barcelona, dins del grup socialista, hi tinc en Jordi Hereu, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Sra. Núria Marín, la segona ciutat amb més habitants de Catalunya, els alcaldes de Terrassa, de Sabadell, de Granollers i així anar sumant amb un gran grup de polítics reconeguts i de nivell.

Del Partit Popular hi ha l’Alberto Fernández Díaz i l’alcalde de Badalona, entre altres.

D’Esquerra Republicana hi ha en Jordi Portabella. En definitiva, es tracta d’ una administració de la qual estic convençut que en trauré rendiment com a alcalde del municipi de Dosrius, però no només serà profitós per al meu municipi, sinó que també ho serà per als disset ajuntaments que represento del Partit Judicial de Mataró, que són els que em pertoquen.

Tinc moltes ganes de trepitjar territori una altra vegada i aquesta no serà com a president del Consell Comarcal, sinó com a diputat de la Diputació de Barcelona. Necessito connectar amb els càrrecs electes per posar-me a la seva disposició, per ajudar-los en la seva gestió, ja que el país es construeix des dels pobles, des de les administracions locals.

En definitiva, un gran repte. Em fa molta il•lusió experimentar noves sensacions i capbussar-m’hi per viure-les amb intensitat, ja que són oportunitats úniques que et passen a la vida

RETRIBUCIONS DE L’EQUIP DE GOVERN

RETRIBUCIONS DE L’EQUIP DE GOVERN
S’ha generat un gran debat demagògic sobre les retribucions dels membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Dosrius, interessat amb la voluntat de desprestigiar-lo, sense explicar la totalitat de l’acord que es va prendre durant el Ple municipal del dia 27 de juny de 2011. Aquest debat, principalment, l’han produït els partits que tenien coll avall poder governar l’ajuntament i atenent que el poble ha estat clar a les urnes, no han paït la derrota inesperada i utilitzen la demagògia per treure la ràbia generada pel resultat de les eleccions.

Per aquest motiu, cal aclarir com han quedat les retribucions de l’equip de govern a l’Ajuntament de Dosrius. Per això vull manifestar el que s’escriu a continuació.

L’Alcalde i els regidors i regidores de l’Ajuntament de Dosrius, conjuntament, rebran menys compensació econòmica per desenvolupar les seves tasques, si la comparem amb la de l’any 2008.

Si agafem com a referència la retribució que tenia aprovada l’alcalde de l’Ajuntament de Dosrius, al pressupost de 2008, que era de 40.800,-- euros i hi afegim l’augment pertinent de l’IPC fins a dia d’avui, que va ser de l’1,1% l’any 2009, l’1,4% l’any 2010 i el 3,3% l’any 2011 i aquí s’hi augmenten les despeses de desplaçament i protocol•làries, tot això puja més que els 44.856,30 euros que s’ha determinat i aprovat com a retribució única per a l’alcalde. Es diu única perquè s’han suprimit totes les despeses que puguin generar els desplaçaments dins de la província de Barcelona, com poden ser: autopistes, pàrquings, quilometratges, ... ja que per fer les tasques que els pertoquen, tant a l’alcalde com als regidors/es, utilitzen els seus vehicles privats.

Amb aquest retribució de 44.856,30 euros, surten nets a percebre al mes 2.403,02 euros (14 pagues), sense dret a cap altre indemnització, tal i com s’ha explicat al paràgraf anterior.

La referència que s’ha pres per determinar aquesta retribució ve donada per les entitats de municipis de Catalunya i la més important que és l’Associació Catalana de Municipis (ACM) aconsella unes retribucions per al nombre d’habitants del municipi, així com també per la seva extensió, que caldrà modular depenent el criteri de cada govern local.

Aquesta associació, pel que fa al nostre municipi, l’engloba en un grup que la forquilla que aconsellen que es cobri com a mínim 44.898,-- a 58.955,70, euros com a màxim. Les referències de la retribució de l’alcalde són les que en percentatge s’aplicaran als regidors i regidores amb dedicació.

En Rigau ens ha deixat

Sempre sap greu anar a l’enterrament d’una persona.

Avui hem enterrat un veí d’aquells que se’n diu de pota negra de Dosrius. Va néixer l’any 1921. Qui no coneixia en Rigau explicant les seves històries, la manera com exposava els fets, com els raonava!

Xerrador nat, coneixedor més que ningú de tots els fets del nostre municipi, sabia treure informació quan la necessitava amb una delicadesa especial, però sempre tenia converses molt agradables, educat, gens introvertit, això sí, tenia les seves idees, era un home d’esquerres, fins i tot, en alguns sectors se li deia “el rojillo”.

Poc de missa, però molt de capellans, es feia molt amb el clero. Fins al punt que era un dels pocs homes que entraven al convent de clausura de l’Oasi, tenia una relació excel•lent amb la Mare Superiora.

Ha conreat durant molt de temps l’Hort del Rector. Estava molt orgullós quan venia algú del bisbat amb galons, perquè li preparava el cistell o el saquet de gènere sortit de les feixes que conreava .

De sempre, les seves propietats han estat anomenades amb el seu cognom: “els plàtans d‘en Rigau, la barraca d’en Rigau, la peça d’en Rigau al Turó de la Gola”, l’hort d’en Rigau...

En fi, ens ha marxat una llegenda, la memòria històrica de Dosrius. Fins l’últim moment ha estat lúcid, però ens toquen viure aquestes realitats, la nostra història es va regenerant, sort que queda plasmada en documentació i, fins i tot, en vídeos: explicacions, reflexions, records de la seva joventut, especialment del que va succeir al nostre municipi durant la Guerra Civil.

Quan explicava històries veies que gaudia, que li venia molt de gust i si a sobre no tenies pressa, què agradable era sentir la història vivent, parlada segons la visió d’en Rigau!

Jaume Rigau, poca gent o ben bé ningú, segons el meu coneixement, et titllarà de persona desagradable o que li hagis fet intencionadament una mala jugada.

Els que ens estimem el municipi et recordarem com una persona molt viva, amb molt de coneixement i amb ganes de plasmar-lo a qualsevol indret de qualsevol plaça i a qualsevol xerrada.

Gràcies per haver-nos deixat la teva petjada al nostre entorn, sempre et recordarem!

Una notícia favorable per al nostre municipi

M’he assabentat que a la nova organització del Consell Comarcal del Maresme, fruit del pacte CIU i PP, un regidor del nostre ajuntament, concretament el Sr. Antoni Valls, a més de ser conseller comarcal tindrà competències delegades de presidència, és a dir, que portarà una àrea que, segons m’han comentat, serà la de Medi Ambient.

Vull felicitar-lo i la veritat és que estic molt content que un regidor del nostre ajuntament tingui competències dins d’altres administracions, ja que gestionant l’interès de la comarca també ajudarà al nostre municipi.

Malgrat que vulguis ser igual per a tothom, sempre t’assabentes de qüestions que si no hi ets no en tens coneixement i, aleshores, pots fer aportacions al teu municipi que són d’interès per a la població.

Un cop més felicitacions i em poso a la seva disposició, atès que és una àrea que jo havia portat durant el mandat 2003-2007 i vull comentar que té un gran equip humà, amb grans tècnics i tècniques que fan que la tasca dels polítics sigui molt agradable.

Ja estem en funcionament (II)

Després de tres o quatre dies de treball, tot torna a funcionar amb normalitat, els nous càrrecs electes es van posicionat amb les seves competències i estic especialment il•lusionat perquè capto que serà un mandat de fer molta feina, de gaudir fent-la, ja que les persones del meu grup som animals de treball i no ens importa el sacrifici que hàgim de fer, ni importa l’hora ni el dia, perquè el fem amb plaer i satisfacció. Per aquest motiu, visualitzo una tasca fàcil de fer, encara que complicada per la situació econòmica, però quan estàs tan lliurat al dia a dia, la imaginació treu solucions de llocs impensables.

També vull donar-vos la notícia que vaig avançar durant el Ple de Constitució de l’Ajuntament, va ser una notícia que encara no estava confirmada, però durant aquesta setmana s’ha fet realitat: L’alcalde de Dosrius, serà diputat de la Diputació de Barcelona.

La elecció va ser durant una assemblea de regidors i regidores del PSC del Maresme i va ser per unanimitat dels assistents, sense cap vot en contra ni cap abstenció.

Això demostra la valoració que s’ha fet des del territori, de la feina que ha gestat l’equip de govern durant aquests darrers quatre anys. Això ha quedat reflectit en el resultat de les eleccions i aquest resultat és premiat amb aquest nomenament.

La nostra feina continua fent història, ja que la gran majoria de les persones del municipi estan contentes que el seu alcalde sigui diputat a la Diputació de Barcelona, amb tot el que això representa de prestigi, de possibilitats i, perquè no dir-ho, d’estar representats a l’administració més important de la província de Barcelona.

No puc fer més que un agraïment als companys i companyes del PSC del meu municipi, de la comarca, que han dipositat la confiança en la meva persona perquè els representi a la Diputació de Barcelona.

A tots i a totes moltes gràcies!

Ja estem en funcionament (I)

No recordo si a l’últim escrit del bloc vaig agrair tot el suport que ha tingut la candidatura que he encapçalat a les darreres eleccions municipal. En principi, semblava que era un resultat una mica dolent, però veient com han anat les eleccions tant a la comarca del Maresme, com a la província de Barcelona, com a la resta d’indrets, ens donem per molt satisfets del resultat obtingut.

De fet, ja és significatiu que del 16% del suport que va tenir el PSC al nostre municipi, a les eleccions del Parlament de Catalunya, de finals de novembre passat, es passés a obtenir el resultat del 40% dels vots a les eleccions municipals, que van tenir lloc al cap de set mesos, sobretot tenint en compte la davallada que ha tingut el nostre partit. Per tant, això és el que et fa sentir molt satisfet.

Per aquest motiu, vull agrair-ho a totes les persones que ens han donat suport, ja que han reconegut la feina feta i el treball del dia a dia, l’esforç del grup, la seva credibilitat, la seva capacitat, i la seva dedicació. Penso que tots plegats hem d’estar molt contents.

També vull d’agrair, malgrat que ho faci d’una manera forçada, ja que per a mi millor que no existís, a tot el grupet que..., segons em diuen, mitjançant els blocs i altres medis de comunicació, que tot el que ve procedent de mi és negatiu, arribant a l’insult i a la falta de respecte. Els ho he d’agrair, perquè estic convençut que m’han ajudat a tenir aquest resultat tan magnífic, ja que la seva actitud i el seu tarannà han fet que la gent normal del municipi tanqui amb la feina que s’ha fet des de l’ajuntament. La crispació, l’enfrontament i l’amagar-te darrera d’anònims mai ha reeixit amb el seu objectiu, perquè el nostre municipi, majoritàriament, és de gent normal.

Ja s’ha constituït l’Ajuntament

Entre el dia de les eleccions i la constitució dels ajuntaments, la llei marca que han de passar vint dies. Aquests vint dies serveixen per parlar i buscar les millors fórmules possibles per fer governs forts, fruit del resultat de les eleccions.

Concretament, el resultat al nostre municipi va ser el dels següents regidors/es: 6 PSC, 3 La PAC, 2 CIU i 2 PP. La majoria absoluta són 7 regidors/es.

L’endemà mateix de les eleccions, és a dir, el dia 23 de maig, em vaig posar en contacte amb els tres caps de llista, per veure la possibilitat d’arribar a acords i acostar línies de treball per als propers quatre anys, ja que el resultat és inamovible fins al quart diumenge de maig de 2015, que és quan hi hauran les noves eleccions municipals.

El dia següent vaig tenir la primera entrevista i el dimarts les altres dues. En aquestes tres entrevistes ja es va visualitzar que La PAC no tenia cap intenció d’entrar a l’equip de govern amb el nostre grup, tot i que el seu cap de llista va manifestar que ell entenia que la força més votada, que en aquest cas era molt clar que era el PSC, havia de governar.

El cap de Convergència i Unió, després d’una reunió molt cordial i amb molta predisposició, em va comentar que havia de fer les consultes pertinents per si s’iniciava una línia de converses, amb l’esperit d’arribar a un pacte de govern.

El Sr. Corbalán i el Sr. Serra, membres de la candidatura del Partit Popular, van exposar qüestions que consideraven importants, incloses dins del seu programa electoral. A partir d’aquí, vàrem iniciar un seguit de reunions per acostar posicions, tant d’una candidatura com d’una altra, per apropar-nos al programa que cadascuna havia elaborat.

Al cap de cinc dies de les eleccions, és a dir, el divendres 27 de maig, mitjançant una trucada telefònica, el cap de CIU em va traslladar l’acord de la seva assemblea de militants, dient-me que no creien convenient entrar a l’equip de govern amb la candidatura que encapçalo. Que ells estarien a l’oposició i que es posava a la meva disposició per parlar de qualsevol tema que es plantegés a l’ajuntament.

El dimarts dia 31 de maig, La PAC va convocar una reunió amb el Partit Popular i Convergència i Unió, amb l’esperit de buscar un acord les tres forces polítiques per fer govern a l’ajuntament de Dosrius. En aquesta reunió, segons m’han explicat, no es va arribar a cap entesa i l’objectiu va quedar abordat.

L’endemà a primera hora del matí, el cap de llista de CIU em va trucar per mirar si ens podíem tornar a veure per tornar a plantejar la possibilitat d’un pacte amb nosaltres. A poques hores de la trucada, es va fer la reunió.

La trobada va ser molt correcta i cordial, però atenent que feia uns dies que havia renunciat a fer aquest acord, nosaltres havíem fet camí amb el Sr. Corbalán i el Sr. Serra per arribar a un acord de línies de treball i responsabilitats a l’ajuntament, per a aquest mandat 2011-2015.

Com que les converses i les reunions de treball amb el PP havien estat molt fructíferes, era molt difícil explicar que es desestimaven i que es prenia un altre camí.

Fins a l’últim moment el document que s’ha anat treballant s’ha anat polint amb serrells i puntualitzacions, fins arribar a un acord definitiu.

A poques hores de la constitució de l’Ajuntament, es va signar el document de treball i responsabilitats a l’Ajuntament, que en propers dies es farà arribar als veïns pel seu coneixement.

Últim ple al Consell Comarcal com a president

El dimarts d’aquesta setmana es va celebrar, actuant com a president, l’últim ple al Consell Comarcal.

És segur que no repetiré com a president del Consell Comarcal, fruit del resultat de les eleccions. Això vol dir que es tanca un cicle, que ha estat de vuit anys com a president i vuit anys com a responsable d’àrees d’aquesta administració supramunicipal.

Durant el tancament de la sessió plenària vaig comentar que els ajuntaments haurien d’aprendre, o bé diguem-ho d’una altra manera, s’hauria de transportar la relació que es té al Consell Comarcal, tant amb l’equip de govern com amb els grups de l’oposició, ja que és: cordial, respectuosa, molt poques vegades es vota per interès de partit i mai he viscut una votació per anar contra ningú. Aquestes actituds fan que sigui molt agradable estar-hi i el més important és que s’assoleixen objectius que amb altres conductes és difícil aconseguir-los .

Durant aquests quatre últims anys ens hem convertit en el Consell Comarcal de referència a tota Catalunya. Ho dic convençut que és així, per haver engegat projectes nous, a base de la inventiva i de viure amb intensitat i passió la gestió d’un territori. Però no tingueu cap dubte que darrera de la voluntat política hi ha una estructura humana de treballadors i treballadores, ja que sense ells/elles hagués estat impossible poder assolir aquest reconeixement i, sobretot, el gran servei que s’ha fet a aquest magnífic territori que és el Maresme.

Ara es tanquen unes portes, però com sempre m’ha passat se n’obriran unes altres. Potser de temes impensables fins ara, però estic convençut que sabré veure’n la part positiva i treure el màxim profit de la nova situació que es plantegi.

No puc més que agrair tots els anys que he estat al Consell Comarcal del Maresme pel tracte i l’esforç de tots els treballadors i les treballadores. Sempre m’he sentit molt recolzat i, fins i tot, m’he sentit valorat. Però vaja, amb aquesta magnitud de personal que hi ha qualsevol s’hi troba còmode.

A tots i a totes moltes gràcies!

Ja han passat les eleccions

Doncs sí, ja fa algun dies que estic a ple rendiment, després d’una campanya electoral viscuda amb intensitat i després d’un dia de les eleccions amb moltes emocions i nervis, evidentment, pel resultat final.

En principi, perdre la majoria absoluta semblava un mal resultat, però veient el que ha succeït a la nostra comarca, a la nostra província i arreu de l’estat espanyol, i més amb la gran quantitat de felicitacions que hem rebut, ens donem per molt satisfets.

Molt satisfets per moltes raons, la primera perquè el PSC té un magnífic equip, sis càrrecs electes de capacitat contrastada, compromís, experiència, amb qui estic convençut que farem una gran feina, ens toqui estar a una banda o a l’altra.

Una altra satisfacció són els caps de llista que representen els grups municipals que han sortit de les eleccions. Amb el Sr. Corbalán del PP ja hi portem quatre anys de relació, ja que ha estat regidor d’aquest ajuntament, amb qui tenim un tracte molt correcte.

El Sr. Antoni Valls, cap de llista de CIU, sempre que he parlat amb ell m’ha donat la sensació que és una persona ponderada, amb un tarannà tranquil, que ja és un avantatge per mantenir una relació dialèctica davant de qualsevol tema.

Al Sr. Jordi Rañé, cap de llista de LA PAC, se li visualitza una cultura democràtica, transmetent-te uns principis i valors de respecte i diàleg.

Malgrat la situació econòmica de la conjuntura del país, pot ser un mandat positiu, sóc optimista i tinc confiança en què la relació dels grups municipals serà fluïda i amb molt de respecte entre tots ells.

No puc més que fer un agraïment a l’electorat que ens ha donat confiança, malgrat que diuen que les sigles estan de baixa, penso que el factor humà ens ha donat un plus especial. Ho penso i n’estic convençut, ja que a les eleccions autonòmiques de finals de novembre de l’any passat, el PSC al municipi de Dosrius va treure el 16% dels vots vàlids escrutats i, amb sis mesos, del 16% hem passat al 40%.

Moltes gràcies per aquest suport que hem rebut!

Demano el vostre vot

Benvolguda veïna o benvolgut veí,

Em dirigeixo a tots vosaltres per demanar-vos el vostre vot per a les eleccions municipals del proper diumenge dia 22 de maig de 2011. Es tracta d’unes eleccions en les quals s’ha de decidir qui regirà l’Ajuntament durant els propers quatre anys.

Quatre anys que es presenten complicats i difícils per la situació econòmica que estem vivint.

Davant d’aquesta conjuntura econòmica és de vital importància que els responsables de l’ajuntament siguin persones que sàpiguen les seves possibilitats, que tinguin experiència reconeguda i que tinguin grans contactes amb altres administracions, ja que cal aprofitar totes les ocasions.

Des que sóc alcalde he entès que l’Ajuntament ha de funcionar com una empresa privada. Al sector privat perdre temps és perdre ocasions i diners, per això, reivindico l’experiència, ser sabedors del punt en què es troba l’administració local , així com conèixer les seves possibilitats, per treure el màxim rendiment dels recursos públics.

L’equip que he format és el millor equip per treballar per a les persones i estic convençut que si ens doneu la vostra confiança mantindrem el nostre ajuntament i el nostre municipi com un lloc de referència del nostre entorn, com una administració solvent, competitiva, dinàmica i amb iniciativa, fruit de la passió que posem en la gestió de l’ interès públic.

Cordialment.

UN ACTE HISTÒRIC

El passat dissabte dia 14 de maig, el PSC del municipi de Dosrius va organitzar l’acte central de campanya per a les properes eleccions municipals, consistent en un sopar que va continuar amb la presentació de la candidatura a les municipals del 22 de maig de 2011.

L’assistència de públic total va ser de 330 persones. No recordo cap esdeveniment d’aquestes característiques, amb tanta participació al nostre municipi, des què segueixo l’activitat política.

A més a més, vaig captar que la satisfacció dels assistents a l’acte va ser molt gran, per tot el contingut de l’esdeveniment.

Vull fer un agraïment molt especial a totes les persones que varen formar l’organització, que bàsicament són les de la candidatura, així com també militants de l’agrupació.

Amb aquests fets ja es delata la capacitat que té aquest grup d’homes i dones per dirigir qualsevol esdeveniment, qualsevol projecte.

Per aquest motiu, em reafirmo amb el nostre eslògan, ja que som “EL MILLOR EQUIP TREBALLANT PER A LES PERSONES”.

Em preocupa l’actitud de la Generalitat

Tenim un municipi amb unes característiques molt determinades, ja que no és un nucli compacte i el creixement dispers que ha tingut fa que necessitem més ajudes d’altres administracions.

Som els que tenim més quilòmetres de carrer per habitant, amb tot el que això comporta de manteniment, de recollida de les escombraries, de mobilitat de les persones, de beques dels menjadors escolars, de recursos per a les urbanitzacions que encara cal que l’ajuntament recepcioni i els serveis socials també tenen un plus afegit de costos, degut als quilòmetres que cal fer per atendre bé la nostra població.

Dic que em preocupa, ja que sona que després de les eleccions s’anunciaran les retallades i aquestes retallades que són genèriques, sense contemplar les característiques de les poblacions, perjudiquen molt a qui té la gent dispersa. Es parla que hi haurà una retallada molt important en el transport escolar no obligatori. Es parla que a les beques de menjadors també hi faran una retallada considerable.

Pel que fa a la sanitat, ja he posat el crit al cel allà on ha calgut, perquè no es redueixi el servei de metges i metgesses que tenim actualment, malgrat que hi ha la intenció de fer una reducció del 10% en tot el tema sanitari.

Caldrà que qui surti després de les eleccions estigui molt ben situat dins de les altres administracions, allà on es prenen les decisions més importants per als nostres interessos: a la Diputació de Barcelona, al Consorci Sanitari del Maresme, al Consell Comarcal i saber com funciona la Generalitat de Catalunya, per bellugar-se amb agilitat pels llocs on tenen les competències.

Vull donar les gràcies

Ara que ja ens trobem en un moment àlgid de la campanya electoral per a les properes eleccions municipals, vull donar les gràcies a les persones que s’han ofert a formar part de la candidatura que encapçalo.

Sense buscar o anar a visitar gent del municipi haguéssim pogut fer perfectament dues candidatures. Tot això et genera molta il•lusió i satisfacció, ja que capto que molta gent confia amb la manera de treballar, amb la manera que l’equip que ha regentat l’ajuntament ha servit les persones i això es delata amb aquest oferiment de voler-nos ajudar.

Ja ho he dit en moltes ocasions, i ho tornaré a repetir ara, aquest moment és emocionant, el material a repartir comença a arribar, els equips de treball es formen per anar preparant tota la feina que cal fer fins al 22. Molta gent s’incorpora a aquests equips perquè té ganes d’ajudar-nos, té ganes de participar. Estic convençut que la resta de candidatures també tenen aquesta il•lusió que tenim nosaltres i això és bo, molt bo.

Tothom veig que te la confiança que fas les coses ben fetes, això es capta quan parles amb algú d’una altra candidatura, tothom està il•lusionat, és un moment màgic. M’agradaria que els veïns i veïnes del nostre municipi també visquessin aquest moment de propostes i d’equips que es presenten per treballar per a l’administració local com una cosa positiva de la grandesa de la democràcia.

Hem d’estar molt contents de tenir aquest sistema que ens permet viure aquests moments tan especials i apassionants.

Un cap de setmana molt intens de tradicions

Al tombar el mes de maig, als que ens agrada viure les tradicions al nostre municipi hem tingut diversos actes per gaudir-los.

Cap al tard del dia 30 d’abril, és d’obligació i tradició la Plantada del Maig. Primer a Dosrius, que la veritat és que són pràctics, un bon maig i enlairat amb la grua del patró. Si no fos així no es podria col•locar, degut a la magnitud i al pes d’aquest arbre de més de 20 metres.

L’enginy i la traça dels directors de l’acte fa que sigui joc de poques cartes, i aquí el tenim.

Al voltant de les 10 del vespre a Canyamars. De manera molt tradicional, fins i tot l’arbre va haver de ser escurçat, ja que tenia magnituds que per enlairar-lo a mà podia portar algun problema.

Una vegada el responsable de l’esdeveniment va determinar l’alçada que havia de tenir, va ser necessari un cop de xerrac per escurçar-lo i a punt de col•locar: Cordes, puntals, silenci, el crit de qui manava i en poca estona l’arbre es va col•locar a dins del forat, hi va haver algun moment crític ja que amb l’esforç i la bellugada del tronc alguna persona va anar per terra, un cop l’arbre va estar segur dins del clot el públic va oferir uns aplaudiments,

Es va acabar amb la típica sardinada a l’entorn del Maig.

Diumenge al matí, la gent de Canyamars, un cop més, cap al Corredor, per practicar el vot de poble.

És la diada que veig el Santuari del Corredor més ple. Famílies senceres portant els seus rams, tal i com tots els anys he pogut comprovar. A continuació sardanes, per cert, feia una hora molt agradable i, al final, el dinaret al pati del Corredor. Bon ambient, bon rotllo i ja hem començat el mes de maig, amb les tradicions del nostre municipi, que encara en queden, diumenge vinent al Corredor amb els de Dosrius i el dia 15 la Gemandat.

Són aquelles trobades que any rere any esperes per fer la xerradeta amb aquelles persones que durant el dia a dia poques vegades veus. Fins i tot, amb alguna només hi coincideixes aquests dies tan assenyalats.

Veig un municipi bastant endreçat

M’agrada passejar pel nostre municipi. Anar a veure a un i a l’altre, com sempre he fet en aquests últims quatre anys i els anteriors en què he estat alcalde. Això em dóna una coneixença molt profunda de tothom. Les cares dels veïns i veïnes, sovint, m’és difícil recordar-les, però sí el lloc on viuen, la circumstància per la qual han necessitat en algun moment determinat l’ajuntament, ... Aquesta feina m’agrada molt, m’apassiona cada vegada més.

Ara tinc una doble il•lusió, perquè veig que tenim un municipi ordenat. S’ha acabat la rotonda de can Massuet del Far, hem asfaltat la pujada de l’escola bressol, el clavegueram de can Massuet ja funciona i l’aigua surt amb el cent per cent de la depuració prevista, la Torre de les Aigües és municipal i a Canyamars, Déu-n’hi do el que s’hi ha fet en aquests últims anys, però hem de continuar treballant, principalment amb l’asfaltat de tots els carrers de can Massuet, seguir amb tot el procés de can Canyamars i seguir amb tot els objectius que tenim marcats.

Malgrat els anys que porto com a alcalde, em trobo en el moment més dolç, gaudint molt de tot el que s’ha assolit i content de tenir una administració sanejada i un equip humà treballant-hi motivat i amb molta capacitat de fer feina.

Quina liquidació del pressupost del 2010

El servei d’Intervenció de l’Ajuntament de Dosrius, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, han fet el tancament del pressupost del 2010, amb uns números que demostren que l’esforç de gestió que s’ha fet ha estat un èxit.

D’un pressupost molt ajustat ha sortit un romanent de tresoreria, a lliure disposició, de 29.746,08 euros. Així mateix, aquesta liquidació contempla un coixí de 133.277,87 euros, que els tenim per fer les inversions que vulguem. Aquests diners són el resultat d’una bona gestió en l’àmbit de la recerca de subvencions, donat que es van aconseguir nous recursos no previstos que van permetre refinançar alguns projectes d’inversió.


També tenim 40.000,-- euros d’un conveni urbanístic, concretament de Colònies Forestals, a lliure disposició per gastar per a millores a can Massuet del Far.

Estem més que satisfets, ja tenim entre inversió i lliure disposició més de 200.000,-- euros. A més a més, cal ressaltar que l’esforç de contenció que s’ha fet des de l’ajuntament ens ha portat que, a 31 de desembre de 2010, la ràtio d’endeutament sigui del 36% dels recursos ordinaris.

Vull destacar que el famós “decretazo 8/2010” no permetia als ajuntaments endeutar-se per sobre del 75% dels seus recursos ordinaris.

També vull ressaltar que el Pla de Sanejament aprovat per aquest ajuntament contemplava una ràtio d’endeutament del 50%. Per això estic doblement satisfet que els números actuals donin que s’està al 36% d’’endeutament, a més amb disponibilitat econòmica, tal com s’ha explicat.

Aquests números són fruit d’una visió que vam tenir fent un Pla de Sanejament, preveient que la crisi duraria molts anys, i aquest Pla ens dóna aquests números tan favorables per a l’Ajuntament de Dosrius.

Ja han sortit les llistes de les candidatures per a les properes eleccions municipals

Doncs sí, avui era el dia que havien de sortir les llistes provisionals, que es presenten a les eleccions del proper dia 22 de maig.

Enguany, al municipi de Dosrius es presenten sis candidatures. Recordem que fa quatre anys varen ser vuit les candidatures que es varen presentar i després de les eleccions només quatre varen treure representació a l’ajuntament.

D’aquestes sis llistes, tres són de partits tradicionals com poden ser: CIU, PP i PSC i les tres restants són: el GIR, la PAC i el Partit Humanista.

Pel que fa a Convergència i Unió (CIU) s’ha fet foc nou, a excepció del número dos, en Carles Bosch, que ja havia estat regidor durant el període 2003-2007. És curiós que no hi hagi cap històric en aquesta llista formada, bàsicament, per persones de Canyamars, ja que només hi sé veure un membre de can Massuet del Far i poca representació de Dosrius. Em sembla que hi ha dos components de la llista que ni tan sols estan empadronats al nostre municipi. Cal ressaltar que només hi ha un membre suplent, quan normalment en solen ser tres, això delata, segons el meu entendre, dificultats serioses a l’hora de fer la candidatura.



Quant al Partit Popular (PP), tots els seus membres són de can Massuet del Far, fins i tot, d’una mateixa família hi ha més d’una persona. Cal ressaltar que el número dos és el Sr. Joan Serra Serrapinyana, que va ser càrrec electe per Convergència i Unió, des del 1991 fins al 2007, encapçalant la llista de CIU a les eleccions de 2003.


Respecte als partits de nova creació tenim el GIR (Gestión Independiente de Recursos), que encapçala la llista la Sra. Mª Dolores Pérez Homs, que fa quatre anys anava de número dos per al Partit Popular. És una llista poc equilibrada a nivell de nuclis, molta gent de Canyamars i, fins i tot, hi veig cinc membres que no estan empadronats al municipi, segons el meu coneixement.


Tenim la Plataforma Alternativa Ciutadana (PAC) formada per tres persones de Dosrius, tres de Canyamars i deu de Can Massuet del Far.


Per altra banda, tenim el Partit Humanista, que fa quatre anys ja es va presentar, amb molts membres de Canyamars, alguns no estan empadronats al nostre municipi.


Finalment, tenim la llista del Partit Socialista de Catalunya (PSC), que estic convençut que és la llista més equilibrada a nivell de nuclis de població, amb gent més preparada, amb més coneixements de com està la corporació, amb una experiència demostrable en la gestió que s’ha realitzat durant els últimes anys a l’ajuntament.


Aquesta opinió és personal, amb molt de respecte envers la resta de candidatures, que totes tenen la seva il•lusió.

Als que ens agrada la política municipal, ens apassionen aquests moments tan intensos que ara ens toquen viure.

Una adquisició d’orgull

Ens trobem en un moment en què estem retallant al màxim les despeses: fem festes amb menys cost econòmic, busquem concentrar serveis o accions per intentar minimitzar el seu cost, cerquem recursos externs per no perdre ni la qualitat dels serveis que es donen ni les obres que s’han de realitzar, però penso que hem de tenir un municipi del qual ens sentim orgullosos. De fet, moltes persones se senten satisfetes de la transformació que han experimentat els nostres pobles i aquest orgull l’hem de mantenir.


Pensant, pensant, hem cercat la manera de no perdre aquestes sensacions tan importants per als éssers humans, de sentir que vius en un poble que té les característiques de fets que ens uneixen a la majoria dels que hi vivim. Per aquest motiu, a finals d’aquest mes d’abril engalanarem un punt del nostre municipi amb una insígnia que ens uneix, amb un emblema d’orgull, que estic convençut que agradarà tothom.


Deixeu-me que us deixi amb la incògnita, però a mi em fa molta, molta il•lusió veure-ho instal•lat al punt predeterminat. Quan hi passo me la imagino i penso quin sentiment ens passarà pel cos cada vegada que ho veiem col•locat.

El que donen de si els 80.000 euros de la pista externa de can Torres

El projecte que es va aprovar per a la construcció de la pista externa de can Torres pujava 80.000 euros, subvencionats íntegrament per la Diputació de Barcelona.

Durant el procés d’adjudicació, l’empresa que es va contractar va licitar per un preu d’uns 62.000,-- euros, així que va quedar un romanent per poder invertir més en l’indret.

Atenent la gran utilització que constantment té aquest espai públic, que fins i tot ens ha sorprès gratament, i amb la finalitat que es pugui utilitzar durant més hores, la partida de 18.000,-- euros que sobrava del pressupost inicial, la utilitzarem per instal•lar-hi il•luminació, que pot estar engegada fins a una hora prudencial, que poden ser les 11,00 de la nit, així moltes persones la podran utilitzar per fer-hi esport, un cop s’hagi fet fosc.

Estic convençut que durant aquesta primavera-estiu, les nits seran molt concorregudes en aquest indret, per aprofitar al màxim aquest espai.

Com costa acabar les obres!

En principi, semblava que aquesta setmana podrien venir les màquines a asfaltar la rotonda de can Massuet del Far.

Tal com he explicat a l’anterior escrit, aprofitant l’avinentesa havíem d’asfaltar el camí d’accés a l’escola bressol, però finalment es farà la setmana vinent. En principi, està programat per al dimecres dia 13 fer la rotonda i el dijous 14 fer la pujada de l’escola.

Aquesta rotonda de can Massuet s’havia d’acabar a finals de febrer i ara ja estem a mitjan d’abril. Constantment hi ha gent treballant-hi, tot i que durant una època hi havien poques persones. Atenent que l’empresa ho fa sense cap cost per a l’ajuntament, hem de deixar que vagi al seu ritme.

Darrerament sí que hi ha hagut molt de moviment, de 13 o 14 persones, cadascuna fent la tasca que li pertoca: reconduint les aigües pluvials, fent les canalitzacions per als talussos, posant les tanques de protecció, compactant el paviment…

Cada vegada t’adones més que serà un rotonda amb unes condicions molt òptimes, és a dir, una senyora rotonda, pensada amb tots els detalls perquè compleixi normatives i perquè la seva funcionalitat del dia a dia sigui efectiva.

Per fi podrem asfaltar la pujada de l’escola bressol!

En pocs dies veurem la pujada de l’escola bressol asfaltada. És una d’aquelles obres o feines que calia fer. Li hem donat moltes voltes. Vam redactar un projecte, que costava al voltant de 140.000,-- euros, que inclou l’asfaltat des del carrer Barcelona fins a l’escola bressol.

Hem concorregut a subvencions convocades per altres administracions, que ens podien arribar a donar fins al 90% del cost de l’obra. El motiu de l’obra encaixava perfectament amb les línies de subvenció, fins i tot, un cop varen resoldre totes les peticions, vàrem rebre un escrit comunicant-nos que el nostre projecte encaixava a la perfecció amb l’objectiu de l’ajut planificat, però, degut a una manca de pressupost, no seria possible l’aportació econòmica per part de la Generalitat de Catalunya.

Tornem a recuperar el tema i aprofitant que s’ha d’asfaltar la rotonda de can Massuet del Far, hem connectat amb els responsables d’aquesta obra i un cop tinguin les màquines al nostre municipi vindran i faran el tros de pujada a l’escola bressol. Únicament ens faran el tram més complicat, amb un cost suportable per part de l’ajuntament.

En aquests moments, tot costa molt i tot és molt difícil. Cal tenir molta imaginació per anar tirant endavant les necessitats del nostre municipi, cal tenir molta complicitat amb les altres administracions, calen contactes amb les empreses que actuen al nostre entorn, però vivint-ho amb intensitat s’assoleixen objectius marcats, per molt difícils que siguin.

La moguda que generen les properes eleccions municipals

Sembla ser que el 22 de maig, dia de les eleccions municipals, al municipi de Dosrius s’hi presentaran sis candidatures, perquè els electors i electores del nostre municipi puguin escollir qui defensarà millor els seus interessos, durant els propers quatre anys.

Dic sis, perquè vam ser la quantitat de persones que ens vàrem trobar la setmana passada, per fer la fotografia de rigor per als mitjans de comunicació, concretament per al diari El Punt.

Durant la curta estona que vàrem estar junts, ja vaig captar diferències de plantejaments en temes molt importants, com ara la manera de plantejar les escoles al nostre municipi.

El cap de llista de la PAC ja va manifestar que el seu grup no està d’acord amb la construcció de la segona escola de primària a can Massuet del Far.

Temps enrere, ja es va dir que aquest grup, La Plataforma Alternativa Ciutadana (PAC), apostava per la concentració dels centres d’educació al nucli de Dosrius.

Personalment defensaré que a can Massuet hi vagi l’escola de primària de 3 a 12 anys. Sí que estic d’acord en què els estudis que es cursen a l’institut, de 12 fins a 16 o bé 18 si es fa el batxillerat, es facin en un sol centre, a la zona esportiva de can Batlle.

Dic que l’escola de primària s’ha de construir a can Massuet perquè aquest nucli de població agafaria molt més dinamisme, la mobilitat que té uns costos impressionants, tant per a l’administració com per a les famílies, es reduiria d’una manera molt considerable, així com els perills que generen tants viatges fins al nucli de Dosrius per anar a l’escola.

Per altra banda, veig necessari i important que Canyamars també tingui la seva escola de primària i en el futur, si tenim una tercera escola, aquesta s’ha de construir en aquests nucli històric, però si la segona no la concentrem a can Massuet, Canyamars mai tindrà escola.

El debat està servit i tindrem ocasió que en els poc més de 50 dies que manquen per a les eleccions municipals es pugui escoltar tothom i valorar les diferents propostes.

De quin nou espai podrem disposar!

El diumenge passat vam tenir ocasió de visitar el local rehabilitat de l’antic magatzem de COVASA, és a dir, l’espai que hi ha a sota el consultori metge de can Massuet del Far.

La trobada va ser arran d’una paella d’arròs, cuinada pel càtering que ens va fer el dinar del dia de la Gent Gran, el 12 d’octubre de 2010, ja que el segon plat no es va poder aprofitar i la compensació va ser fer aquesta paella per a les persones afectades.

Per cert, la paella era exquisida, amb unes racions molt generoses. Va ser una trobada de molt bon rotllo, amb una quantitat de gent considerable.

El que més ressaltaria és que a tothom li va encantar la remodelació que s’ha fet d’aquest espai, tan de l’interior com de l’exterior.

Ara caldrà donar-li contingut i activitat, amb la finalitat que sigui un punt de referència per a les persones que el vulguin utilitzar, fer-hi tallers, cursos d’informàtica, ...

Cal destacar la magnífica cuina que s’hi ha instal•lat, amb un forn industrial, dèria de la Toñy, que cada vegada veu més clar que haurem de tirar endavant el projecte de menjador social. Per això estem doblement contents, perquè ja tenim la base perquè sigui realitat aquesta idea.

En definitiva, un matí, migdia i mitja tarda d’un diumenge de molt bon rotllo, que és el que trobes quan estàs envoltat de gent amb experiència, amb una visió positiva de la vida i amb ganes de gaudir-la.

A tothom, moltes gràcies!

Per fi us puc donar la notícia

Doncs sí, avui, dijous dia 17 de març de 2011, la Torre de les Aigües i el seu entorn ja són del poble.

Per fi hem signat un conveni que en un paràgraf, concretament a la 2a condició, es diu textualment:

“La present donació es realitza de forma pura, simple i gratuïta, sense sotmetre-la a cap condició”.

La valoració que s’ha donat a la finca és de 154.061,22 euros.

Aquest és un dels objectius que ha costat més d’assolir, ja que porto 12 anys anant al darrere d’aquesta adquisició i havent estat dues vegades molt a prop de poder-la aconseguir.

Altres vegades eren les valoracions econòmiques o les compensacions de propietats del municipi els camins que s’havien escollit perquè la Torre de les Aigües fos municipal.

Des de l’ajuntament s’està convençut que la rehabilitació d’aquest espai donarà molt de joc per convertir l’indret en un referent cultural i social del nostre municipi.

Ara caldrà rehabilitar la construcció i donar-li vida perquè tothom pugui gaudir, tant de l’edifici com del pati del seu entorn.

La persistència per obtenir aquest objectiu ha estat constant, però, finalment, després d’insistir per tots costats, l’objectiu s’ha assolit.

Estic molt satisfet, ja que sé que qui coneix l’indret i que, fins i tot, n’havia gaudit anys enrere, sap que un cop estigui arranjat serà un espai molt valorat per assistir a qualsevol mena d’acte.

Potser ha arribat una mica tard, ja que és a finals de mandat, però quatre anys enrere, també per aquestes dates, vàrem anunciar l’adquisició del Pou de Glaç, en aquella ocasió vam haver de pagar uns 400.000,-- euros, tot i que la Diputació de Barcelona ens va ajudar a pagar molt més de la meitat del cost.

La Torre de les Aigües s’ha donat totalment gratuïta, ara caldran recursos per rehabilitar-la. Per cert, ja tinc a la ment d’on sortiran els euros per transformar aquest edifici tan desitjat.

Un d’aquells dies per gaudir-lo molt

Quin dia més apassionant que m’espera avui, són d’aquells dies que surts de casa amb ganes, perquè la feina que tens durant tota la jornada és apassionant, intensa i de contingut.

A les 8 del matí ja he començat a contestar escrits i feina que tenia a l’ajuntament i sobre dos o tres quarts de deu intentaré anar a esmorzar una mica.
A dos quarts d’onze m’esperen a la Notaria d’Argentona, cal anar a signar uns temes administratius de l’ajuntament.
A les 12 del matí he de presidir una mesa d’obertura de pliques, al Consell Comarcal, per a una contractació. A dos quarts d’una tinc programat un Consell de Presidència, que és la reunió de govern periòdica del Consell Comarcal del Maresme.
A dos quarts de tres m’han reservat hora a un restaurant per poder dinar.
A dos quarts de cinc m’haig de fer unes fotografies per a una memòria del Consell Comarcal del Maresme.
A les cinc de la tarda he de presidir el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Maresme, apassionant aquest Consell d’Alcaldes, ja que es dóna compte de temes importantíssimes per al territori i, a més a més, els màxims representants del Maresme exposen punts de vista sobre qualsevol tema que els preocupi del seu municipi.

En principi, sobre dos quarts de set, tot i que sempre s’allarga més el Consell d’Alcaldes i sempre serà cap a la set, haig de presidir la Junta de Portaveus de tots els grups comarcals amb representació al consell Comarcal, per preparar el Ple que està convocat per a les set de la tarda. Per tant, com us dic, a les set de la tarda ple històric al Consell Comarcal, amb uns cinquanta-dos punts per aprovar, amb temes importantíssims per al territori.

No sé a quina hora arribaré a casa, però us ben asseguro que són apassionants aquests dies tan intensos, ja que aprens moltes coses. Sí que acabes el dia que no tens ganes de parlar, necessites repòs per totes les emocions i coses que t’han passat, però no puc més que transmetre gratitud per poder gaudir de jornades de treball d’aquesta magnitud.

Estic a punt d’aconseguir un objectiu històric

Fa alguns dies que em costa dormir, el fet és que estem a punt d’aconseguir un d’aquells objectius per al qual fa molts anys que lluitem. Jo, com alcalde, des què vaig prendre possessió del càrrec.

Des de l’any 1992 que a l’Ajuntament hi ha expedients iniciant processos per arranjar la situació, però aquests expedients no anaven en la línia que jo m’havia marcat, que potser era molt agosarada.

Espero que durant els propers dies podré donar aquesta notícia que em té inquiet, nerviós, il•lusionat, per assolir un d’aquells objectius que penso que ha estat un dels que m’ha costat més aconseguir, des què estic al capdavant de l’Ajuntament.

Espero poder-vos anunciar properament aquesta notícia, però permeteu-me que us deixi una mica amb el dubte, ja que la prudència m’aconsella que és millor que primer ho deixi tot tancat i solventat.

VUIT DE MARÇ DIA DE LA DONA

Avui, l’Ajuntament ha inaugurat l’Espai Dona. De fet, la inauguració és una mica virtual, ja que els serveis que es donen des de la Regidoria de la Dona tenen contingut des del moment en què es va crear i es va plantejar la necessitat d’assessorar, principalment les dones en situacions complicades.

Aquesta inauguració és com a conseqüència de les noves dependències que vàrem llogar al costat de l’ajuntament, a les quals s’hi han fet unes petites modificacions, amb un ajut de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu, també han assistit a la inauguració representants d’aquesta administració supramunicipal.

Ara més que mai penso que hem de fer balanç de la posició de la dona a la nostra societat, ja que és de vital importància la seva capacitat, la seva manera d’entendre les coses, de treballar, la seva implicació al cent per cent en tots els àmbits, siguin quins siguin i, el més important, en plena igualtat.

Encara hi ha paràmetres que ens marquen les diferències. La setmana passada vaig llegir un estudi que deia que de mitjana les dones cobren un disset per cent menys, fent la mateixa feina que els homes.

També hi ha una altra dada a tenir en compte, aquesta és que a la llista de persones que estan apuntades a l’atur, les dones sempre estan per sobre dels homes, de tres a quatre punts de diferència.

Hi ha hagut un fet que, en principi, era per demostrar que es tenia present les dones, però que penso que demostra que la igualtat no existeix, i és el següent cas:

El dissabte passat, dia 5 de març, es va jugar el partit del Barça contra el Saragossa i la directiva va voler que la llotja fos ocupada per dones. La meva pregunta és: No hagués estat més digne que avui, dia 8 de març, que és el Dia de la Dona, les dones haguessin ocupat la llotja del Camp Nou? Serà que el partit contra l’Arsenal és molt més important? Jo crec que si volien fer aquest fet, hauria d’haver estat avui que les dones ocupessin la llotja del Camp Nou i no el dia que juguen contra un equip que està en perill de baixar a segona divisió.

Encara tenim molt tros i molt camp per recórrer!

Què fàcil és treballar amb persones competents!

Quan vàrem iniciar la feina a primers de gener, més ben dit, després de les festes de Nadal, veia els propers mesos plens de reptes a superar en la feina del dia a dia perquè, a més a més, calia muntar i preparar les eleccions del 22 de maig. Això vol dir processos per escollir cap de llista a l’agrupació del PSC, buscar les persones per a la llista, fer el programa.....

Ara estem a primers de març, ha passat poc més d’un mes i mig i la candidatura del PSC a les properes eleccions ja té la llista tancada, té el programa pràcticament fet, així com també les fotografies per al programa. L’eslògan l’acabarem de tancar en pocs dies. Per tant, s’ha fet molta feina i s’ha estat molt pràctic, per això dic, què fàcil és treballar amb gent competent!

Pel que fa a la llista que tenim preparada es tracta d’un grup d’homes i dones amb molta experiència, amb molt de compromís, molt plural, equilibrada amb els nuclis de població, paritària al cent per cent, gent sense interessos de cap mena i amb una solvència extraordinària.

Jo no vull res més que agrair a aquestes persones que es volen apuntar al projecte de gestionar l’ajuntament, ja que ha estat molt fàcil posar noms als números, persones que s’han incorporat de nou, altres que continuen, barrejar l’experiència amb la il•lusió i la incertesa per la novetat representa una riquesa que és molt interessant poder-la experimentar.

EL CORTE INGLÉS A MATARÓ

La setmana passada va sortir una molt bona notícia per a Mataró i la comarca del Maresme. El jutge va arxivar les querelles que s’havien interposat contra càrrecs electes i tècnics de l’Ajuntament de Mataró, per tot el procés de can Fàbregues, indret on s’ha d’instal•lar el Corte Inglés.

Aquesta resolució judicial ha permès tornar a activar les feines necessàries per lliurar aquests terrenys al Corte Inglés, perquè hi construeixin un centre comercial a Mataró.

El fet que s’instal•li un comerç d’aquestes característiques aporta avantatges espectaculars. Primerament, molts llocs de treball. Es parla de mil persones que directament tindran feina per fer funcionar aquest centre comercial. En segon lloc, tot l’entorn del món del comerç, de la restauració, dels serveis, ..., tindrà una oportunitat de negoci molt important. Al mateix temps, també serà una referència per als pobles del voltant de Mataró, un nou lloc per anar a fer les compres, amb tot el que això representa de no haver de fer desplaçaments llargs, per buscar un centre comercial d’aquestes característiques.

Des del meu bloc vull encoratjar i animar els responsables de l’Ajuntament de Mataró, ja que sé que no ha estat gens agradable tot aquest procés judicial que han viscut, que els ha trasbalsat i ha posat en perill la instal•lació del Corte Inglés a Mataró.

Esperem que al més aviat possible es puguin veure les obres aixecant aquesta construcció, ja que aquí també hi haurà negoci, feina per a tot el sector de la construcció.

Reconeixement a la feina ben feta

El passat cap de setmana, una representació dels organitzadors de la Challenge, formada per l’empresa organitzadora, l’ajuntament de Calella i el Consell Comarcal del Maresme, ens vàrem desplaçar a Madrid per recollir un premi a la prova Challenge que es va organitzar el primer diumenge d’octubre.

Aquest reconeixent va consistir en declarar aquesta prova com la més ben organitzada a tot l’estat espanyol, d’aquestes característiques, durant l’any 2010.

Vàrem competir contra duatlons i triatlons de tota mena, que són especialitats esportives de dues o més disciplines dins una mateixa prova.

En realitat, el viatge a Madrid va ser qüestió de 24 hores, anar amb l’AVE, recollir el premi i tornar l’endemà a primera hora del matí.

Com a defecte professional o com a conseqüència del que em toca viure en aquests moments, cada vegada que vaig a un poble o una ciutat els ulls recorren els carrers: mobiliari urbà, organització, bullici de la ciutat, ... La veritat és que vaig quedar una mica decebut d’aquesta gran ciutat que és Madrid: desordenada, amb manca de manteniment, una mica bruta, voreres inacabades, trista, fosca, ... La veritat és que no em va agradar, i aquesta és una d’aquelles coses que volia plasmar al meu bloc.

Tornant al premi o reconeixement, vull manifestar que ha estat una notícia molt important per al nostre Maresme, ja que demostra que les coses es fan bé i que hi ha grans professionals fent la seva feina, ja que és un esdeveniment esportiu de magnituds ressenyables.

Sens dubte que aquest reconeixement ens obrirà molt més a què els triatletes escullin les nostres contrades per venir a entrenar-se i a fer les proves programades.

La marca Challenge, que és alemanya i que organitza diverses triatlons a tot el món, mai havia tingut un reconeixement d’aquestes característiques. Això reafirma més la confiança que ens varen donar a l’inici de les converses per portar aquest prova al nostre territori, ja que confirma que no es varen equivocar i que ells hi han guanyat, però que el Maresme n’ha sortit molt reforçat.